BCN

Els llibres que rescaten episodis curiosos de la història de Barcelona viuen aquesta tardor una eclosió editorial motivada pel creixent interès dels barcelonins per conèixer la seva ciutat en un moment en què el seu patrimoni gaudeix de reconeixement i admiració internacional. En èpoques de canvi, com l'actual, es revisa el passat i arriben aires de nostàlgia pel paisatge urbà desaparegut. A això s'hi uneix la investigació portada a terme per historiadors que furguen en els arxius per trobar fons inèdits susceptibles de convertir-se en relats literaris.

En pocs dies les vitrines de les llibreries s'ompliran d'una dotzena de novetats editorials que van més enllà de l'àlbum de fotografies antigues de la ciutat, que tan en voga ha estat durant els últims anys. «Barcelona és inacabable. Contínuament es descobreixen tresors en arxius i autors que aporten noves maneres de percebre la ciutat», argumenta Enric Viladot, director de Viena Edicions, que acaba de llançar Barcelona 1900-1917. Els reportatges d'Adolf Mas, de Blanca Giribet. El llibre es nodreix dels negatius de l'Arxiu Mas custodiats per la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic.

«És un dels centres privats de patrimoni fotogràfic més importants», defineix Viladot. Giribet ha seleccionat les imatges insòlites del dia a dia de començament del segle XX, des de la Festa del Gall que se celebrava a la Rambla de Catalunya fins a un gitano que fa ballar el seu ós davant dels alumnes del Col·legi Jesús. «Són llibres que no van dirigits als turistes. Acostumen a estar escrits en català i no es troben a la botiga de souvenirs de la Sagrada Família», precisa l'editor.

El cronista Xavier Theros va presentar dijous passat Tots el meus carrers (Comanegra). «Molta gent té la sensació que no s'ha parlat de la seva Barcelona o que no coneix la ciutat. D'aquí ve aquest interès pels temps passats».

Joan Sala, director de Comanegra, té en el seu catàleg l'actualització realitzada per l'arquitecta Itziar González de Barcelona pam a pam, d'Alexandre Cirici, que ha superat els 7.000 exemplars venuts, xifra destacada en un llibre de no-ficció.

DESPERTAR/ «Els barcelonins han despertat de cop. L'autoestima fa que neixi aquest interès. Els afalacs internacionals cap a Barcelona han provocat aquest boom de llibres», afirma Sala. Per a ell les vendes funcionen. «Els ingressos estan per sobre de la narrativa en català», assegura l'editor de Comanegra.

Daniel Venteo, autor de la cèlebre Autobiografia de Barcelona, passa hores i hores buscant material als arxius. El seu nou llibre, La Barcelona d'Entreguerres. 1914-1936. Fotografies dels Merletti, publicat per Efadós, sorgeix de la seva sorpresa al descobrir la riquesa del fons Merletti, que es troba a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, que, segons Venteo, ha rescatat importantíssims fons documentals. "Els descendents de Camili Merletti, fill d'Alexandre, van cedir els negatius a l'arxiu perquè pogués ser ser conservat en òptimes condicions", explica.

PIONER DEL FOTOPERIODISME/ Merletti pare va ser el retratista per excel·lència d'Alfons XIII. «La seva Barce-lona és la de la La febre d'or, la novel·la costumista de Narcís Oller. A començament del segle XX va ser el fotògraf més prestigiós de la ciutat. A més a més, tenia do de gents i bon nas periodístic, sempre treia caramels de la butxaca, es desplaçava en una moto preparada per portar el seu equip i parlava quatre idiomes», descriu l'autor d'Autobiografia de Barcelona. Encara que la seva gran gesta com a fotoperiodista van ser les imatges que, «malgrat la prohibició del tribunal», va aconseguir fer del judici al pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia a la presó Model el 1909.

El seu fill, Camil, va ser el fotògraf preferit de Francesc Macià, president català entre 1931 i 1933. Per això el llibre inclou un extens apartat dels dies de la República. Hi destaquen les imatges de la primera Diada Nacional de la Catalunya republicana de 1931, amb Macià davant el monument de Rafael Casanova, i les de l'arribada de Lluís Companys, líder d'Esquerra Republicana, al costat de Macià a la plaça de Sant Jaume la nit del 10 de setembre de 1932, després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia.

«A partir de 1936, amb l'esclat de la guerra, Barcelona entra en un altre món, molt fosc. Aquest llibre és el retrat d'una Barcelona que desapareix», explica Venteo, que ha consultat fonts periodístiques d'època, arxius i fons literàries per «donar vida» a cada fotografia. En total, 200, d'un fons de 6.500 imatges. «N'hi ha moltes d'inèdites».

Enric H. March, cronista de Barcelona, edita un llibre en codi QR. Segons ell, els Jocs Olímpics de Barcelona van ser el punt d'inflexió. «Marca una frontera. Neix la Barcelona de disseny. S'omplen els espais buits, s'ensorren edificis i desapareix el paisatge de la infància, pel qual ara, quan ha passat un cert temps, sentim nostàlgia».

La geògrafa Mercè Tatjer ha dedicat 10 anys d'investigació a Barcelona, ciutat de fàbriques (Albertí), que recupera la memòria de les fàbriques de xocolata, de neveres, de cervesa, de joguines, de paraigües, de iogurts, de perfums i sabons i dels tallers d'arts gràfiques. «Les fàbriques s'han desplaçat a fora. Els plans d'urbanisme van introduir límits a la ciutat industrial vinculada a la vivenda. A penes queden tres àrees industrials: la Zona Franca, el Bon Pastor a Sant Andreu i el 22@ al Poble Nou», enumera Tatjer. L'editora Elisenda Albertí explica que el llibre versa sobre la vida quotidiana de Barcelona quan des de totes les finestres es veien xemeneies. Els primers anuncis són una de les peculiaritats d'aquest llibre, que ha comptat amb l'ajuda dels arxius de diferents districtes.

Albertí pensa que durant molts anys els barcelonins no han valorat el seu patrimoni. «Miràvem cap a fora i no aquí. Ara amb totes les botigues antigues que s'estan perdent, volem recuperar el que el temps s'ha emportat. D'aquí ve l'èxit d'aquesta classe de llibres».

En el mateix sentit sobresurt La Barcelona invisible (Robin Book), d'Imma Santos i Aureli Vàzquez, que també indaga en la Barcelona més desconeguda. El llibre explora en racons plens de llegendes, com els ratpenats del passeig de Gràcia, l'escut del Barça que hi ha a Santa Maria del Mar i l'estàtua decapitada de Sarrià.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Victoria Cirlot, professora de Literatura Medieval, i Raimon Arola, doctor en Història de l'Art, cataloguen palaus, esglésies i monestirs gòtics en el que pretén ser el gran referent, La Barcelona Gòtica, de Triangle Postals. «Hauria de ser tot el conjunt patrimoni de la Humanitat. No valorem el que s'ha conservat», reclama Arola. «Sembla que només existeixi Gaudí, però la ciutat gòtica és impressionant. Quan caminem, hem d'aixecar el cap i admirar», aconsella Cirlot.

un ahir de llibre