Anar al contingut

El comerç de BCN resisteix amb un 83% de botigues obertes

Un estudi revela que té més bona ocupació, dotació i facturació que Madrid

Les xarxes de comerços de barri funcionen millor a l'eix que va de mar a muntanya

PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

El model comercial amb grans eixos de botigues als diferents barris de Barcelo-na s'ha revelat més vigorós, fins i tot en plena crisi, que la hiperliberalització que propugna Madrid, on es primen la gran concentració sense traves al centre i els grans centres comercials més perifèrics. Un estudi exhaustiu que compara els dos models conclou que la capital només s'imposa en els preus dels seus lloguers, mentre que Barcelona obté millors dades mitjanes d'ocupació de l'espai (un 82,9% dels seus locals tenen vida), de dotació i atracció comercial a tot el territori i fins i tot de facturació final.

En ple debat sobre l'evolució comercial que ha d'enfilar la capital catalana, on cada vegada més eixos cèntrics advoquen per obrir regularment en festius, els resultats de l'informe avalen el model barceloní, no centralitzat. I és que encara que l'eix de Portal de l'Àngel i el passeig de Gràcia tinguin un evident efecte imant per a compradors de tota la ciutat, la distribució de les botigues en grans eixos de barri, de Gran de Gràcia a Sants, passant per l'Eix Maragall o Cor Eixample, genera més bons resultats globals. Aquest model de ciutat funciona i dinamitza el territori, sense deixar òrfena de comerç cap zona.

L'estudi conjunt de l'observatori econòmic Eixos, el portal immobiliari Idealista.com, BBVA i el grup d'investigació MIT Senseable City Lab, dissecciona per primera vegada la situació de tots els locals comercials de la ciutat, combinada amb els resultats de facturació, atracció comercial i preus. Un informe d'Eixos ja va revelar fa un any que el centre de Barcelona comptava amb la meitat de botigues tancades de Barcelona, però ara l'escombrada  cobreix les dues ciutats completament.

I encara que el sector acusa la crisi, en aquesta ciutat catalana es detecta un ràpid relleu d'oferta comercial,  i un volum d'oferta que actualment està estabilitzada. Té 3,19 locals amb ús comercial per cada 100 habitants, respecte dels 2,38 de Madrid. També guanya en ocupació, ja que el 82,9% té les persianes apujades, davant del 80,4% de la seva rival. I l'atracció comercial (percentatge de botigues no quotidianes, d'equipaments per a la llar i la persona, com també cultura i oci, sobre el total) és de 24,1% i 22,8% respectivament. Fins i tot la facturació, segons la despesa acumulada en tot l'any 2013 i amb dades d'ús de targetes bancàries, és més favorable per a Barcelona, amb un índex de 112 (propulsat en part per l'èxit en despeses del turisme), davant d'un 94 de Madrid. La capital de l'Estat només s'imposa en preu mitjà de lloguers, amb 14,8 euros per metre quadrat davant els 12,3 de Barcelona, en base a l'oferta de mercat de lloguers expressada pels anunciants des d'Idealista.com.

El conseller delegat d'Eixos, David Nogué, destaca que les dues fórmules són gairebé oposades. Mentre que els districtes Centre i Salamanca tenen les xifres més altes en rendes i en facturació, el dinamisme «decau» a l'allunyar-se d'aquests epicentres, amb diversos districtes on no s'arriba al 70% comercial ni als dos comerços cada cent veïns. En el cas de Barcelona, el comerç de barri funciona sobretot en el tronc que va de mar a muntanya, és a dir a Ciutat Vella, trams de l'Eixample, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i les Corts. S'atribueix al fet que són zones amb rendes més altes, i pols d'atracció tant laborals com d'oci i restauració, resumeix Nogué. Els eixos pròxims a Llobregat i Besòs tenen resultats més discrets tot i comptar amb motors com Sants i Creu Coberta o Sant Andreu, perquè la resta de zona és menys activa.

SENSE DESERTITZACIÓ / No obstant, l'alarma vermella no s'encén a cap districte. Horta-Guinardó té el menor índex d'aprofitament del teixit comercial (volum de locals ocupats sobre el total), amb prou feines amb un 71% al ser un territori ampli i variat, però compta amb un eix potent propi que exerceix de centre de proximitat. En aquest sentit, les dades fan aconsellable replantejar el traçat de zones com Sant Andreu, on en alguns carrers secundaris ha perdut massa comercial, dotar de nous usos aquests espais (serveis o fins i tot vivendes) i fomentar la concentració als eixos principals, més forts i competitius. La temuda desertització (menys d'un 80% de botigues ocupades) no afecta cap dels eixos històrics.

0 Comentaris