BCN i el Govern segellen el rescat de l'Hospital del Mar

La capital catalana i els seus habitants gairebé no han canviat en els últims 100 anys. Tots estan d'acord que les gosseres han d'existir. També les narcosales. Però ningú vol aquests equipaments al seu barri. El 1914, en plena epidèmia de tifus, els veïns de la Barceloneta van alçar la veu contra l'obertura d'un hospital destinat a tractar malalties infeccioses. A favor de combatre-les, però que sigui lluny de casa, perquè aquell maleït bacteri acabaria causant més de 2.000 morts. El 2014, aquest mateix centre, avui referència sanitària i històrica de la ciutat, cobreix les necessitats de 300.000 persones. Ho seguirà fent, almenys uns anys més, després que l'ajuntament i la Generalitat firmessin ahir dos convenis, una mena de salvavides econòmic que ha d'injectar a la institució 138 milions d'euros: 72 per ampliar el centre i 66 per liquidar el deute acumulat.

Artur Mas i Xavier Trias van solemnitzar l'entesa en un acte que obria la celebració del centenari de l'hospital. Era, de fet, la primera visita oficial d'un president de la Generalitat al recinte. Després que el ple de l'ajuntament aprovés divendres per unanimitat finançar amb 30 milions les obres d'ampliació, s'espera que els treballs puguin començar el primer trimestre del 2015, poques setmanes abans de les eleccions municipals del maig. El Govern ja aporta amb comptagotes els altres 42 milions d'euros per a un projecte de 15.000 metres quadrats en què s'instal·laran les noves urgències.

Els altres 66 milions serviran per afrontar el deute històric generat entre el 2008 i el 2011 que, entre altres estretors, va causar que l'Hospital del Mar hagués d'impulsar el primer expedient de regulació d'ocupació en un hospital públic. El Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona ja sufraga des del 2012, fins a l'any que ve, 36 milions del total a pagar. Els altres 30, segons van informar fonts del Departament de Salut, aniran a càrrec del Servei Català de la Salut. El que no està tan clar és com o quan es pagaran, ja que la Generalitat encara no ha trobat soci per aprovar els pressupostos del 2015. La intenció és que aquesta partida sigui una prioritat, i d'això en donen fe els percentatges de la caixa anual catalana: el 40% de la despesa es destina als temes sanitaris, quatre punts percentuals més que fa quatre anys, segons van detallar fonts de Salut.

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

SINTONIA TOTAL / Els discursos de Trias i Mas van evidenciar una vegada més la seva absoluta sintonia tant personal com institucional. L'alcalde va esquivar tota polèmica política -les obres es van aturar en temps del tripartit- i es va limitar a celebrar que tot el ple el recolzés. Va recordar els anys 80, quan va impulsar, llavors des de la Generalitat i amb suport del també metge Joan Clos, una millor xarxa de sanitat pública a la ciutat.

Es podia esperar una metàfora marinera de Mas tenint en compte el motiu de l'acte; però no. Va usar l'entesa amb Trias amb un ull fixat en el 9-N: «Quan hi ha col·laboració institucional, els problemes es resolen; si no n'hi ha, no només no se solucionen, sinó que es creen nous problemes».