Aprendre amb la història

El descobriment de la paret ho va canviar tot. La història es revelava capritxosa davant els seus ulls, com un regal. Una recompensa a la tasca feta durant anys. Va ser en el transcurs d'uns treballs de manteniment de l'escola. Rascant la pintura per emblanquinar va quedar al descobert la paret original del col·legi La Farigola de Vallcarca, un dels primers centres públics graduats de Barcelona. Abans ja hi havia escoles públiques, però els nens hi estudiaven tots junts, sense distinció d'edat i en condicions més que precàries. Van lluitar i van aconseguir que els deixessin un tros al descobert. Per als nens. La Farigola és un dels vuit centres de la Xarxa d'Escoles Històriques de Barcelona (XEHB), en la qual els equips docents comparteixen els projectes basats a aprendre a partir del patrimoni escolar propi. D'aquí ve l'immens valor de la paret.

La xarxa va néixer el 2011 a partir de la creació d'un grup de treball integrat per professores d'escoles i instituts de Barcelona en un camp d'aprenentatge. Tots els centres participants tenen en comú que són públics, creats abans del 1939 i que han fet, de diferents formes, un aprofitament didàctic del seu patrimoni escolar. També tenen un objectiu final: impulsar la documentació i conservació d'aquest patrimoni per fer-ne una difusió didàctica.

COMPARTIR

«Que el que s'ha après surti. Compartir-ho tant amb la resta d'alumnes com entre les seves famílies i la ciutadania en general», explica Maria Pau Navarro, responsable de la iniciativa al Jacint Verdaguer. Coordinada per l'Institut de Ciències de l'Eduació (ICE) de la UAB, la xarxa acaba de ser guardonada amb el premi Manuel Bartolomé Cossío, promogut per la Societat Espanyola per a l'Estudi del Patrimoni Històric Educatiu (Sephe).

El 17 de novembre de 1918 l'Ajuntament de Barcelona posava la primera pedra d'un grup escolar a la riera de la Farigola, a Vallcarca, que va ser batejat amb el topònim del lloc on s'aixecava. El col·legi substituïa l'antiga escola per a nenes ubicada en el que havia estat un hostal, clausurat el 1913 per raons d'higiene i seguretat. Els nens de P-4 -¡quatre anys!- van descobrir tot això de la completa explicació que van adaptar per a ells els seus companys de sisè. «Els petits volien saber què era aquella pedra que sempre veien amb curiositat al pati -la primera del col·legi-, i ho van anar a preguntar als grans, que van fer tota la feina d'investigació i van preparar una explicació adaptada als pàrvuls», explica Montse Batallé, la impulsora del projecte al centre educatiu, inicialment dirigit per Maria Baldó, una pedagoga que moriria en l'exili. «Un altre dels treballs que vam fer va ser investigar qui va ser Maria Baldó», diu la mestra.

En la investigació van treballar diversos aspectes que van passar de curs a curs. Batallé detalla que cada sisè parteix del que deixa el sisè anterior -la investigació sempre la porten a terme els grans-, i d'aquesta manera també creen una xarxa de complicitats. «Estem molt contents, perquè després de molt insistir-hi, els nens han aconseguit que al parc que hi ha al costat del col·legi, que es diu Maria Baldó, l'ajuntament hi col·loqui uns plafons en què s'expliqui qui va ser», afegeix.

Ara estan treballant en els textos i també escriuran un correu als alumnes dels quals van heretar la missió d'aconseguir aquelles plaques per convidar-los a la inauguració. També han compartit amb el món el que han après sobre la directora Maria Baldó -un dels objectius de la iniciativa-, ja que han creat una entrada pròpia a la Viquipèdia. L'escola Jacint Verdaguer n'és un altre exemple. Hi estudien la història del segle XX a partir del llegat de l'Exposició Internacional del 1929, darrere seu (són al carrer de Lleida).

COMPARTIR CONEIXEMENTS

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Un altre dels centres de la xarxa és l'IES Lluís Vives, al carrer de Canalejas. Dins del seu projecte, van escriure una obra de teatre a partir de les entrevistes que van fer amb exalumnes que van viure els bombardejos de l'aviació feixista sobre Barcelona dins de l'escola. «A partir dels dibuixos d'aquells nens que van trobar al col·legi, els van localitzar i els van entrevistar, i amb tot el material van escriure uns textos preciosos amb els quals van fer una obra de teatre i ens van invitar a anar a veure-la», explica emocionada Mercè Garcés, de l'escola Àngel Baixeras.

«La intenció de la xarxa és que no només compartim professors, sinó també alumnes», acaba dient Garcés. Entre els objectius hi ha créixer. Que la resta d'històriques -n'hi ha més- se sumin a aprendre de la seva història.