La llagosta de Brossa

El poeta visual Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) pretenia fa 20 anys decorar la façana del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona (CAATEEB) amb un avió estavellat, però l'ajuntament va denegar el permís pel perill que comportava un artefacte que sobresortís de la paret. Al final l'artista va optar per col·locar al terrat una llagosta d'acer, que pesa tres tones, fet que va obligar a enfortir els fonaments de l'edifici que s'acabava de restaurar al carreró Bon Pastor, just sobre Diagonal, entre Aribau i Muntaner.

Carles Cartañá, director de comunicació de CAATEEB, va viure de prop el procés creatiu d'aquella escultura gegant de l'insecte ortòpter de cap gruixut i ulls prominents en el disseny del qual va participar el pintor Josep Pla-Narbona. És la bestiola que més s'esmenta a la Bíblia per la maledicció de les seves plagues, però no obeeix a aquesta raó l'elecció de Brossa. «Deia que per a les cultures índies de Mèxic la llagosta simbolitza la saviesa», recorda.

Sota el terrat, el poeta va optar per jugar amb els colors i amb l'alfabet com a origen del llenguatge per animar una façana insípida. Va treballar amb les 50 lletres que llavors donaven nom al col·legi, agrupant-les per ordre alfabètic en cinc columnes que cauen com una cascada fins a arribar al primer pis on recuperen l'ordre clar de lectura i apareix el nom del Col·legi d'Aparelladors.

Per celebrar els 20 anys de la llagosta i la pluja de lletres, el col·legi dedica des d'aquesta tarda una exposició a la poesia escènica de Brossa i a la seva transversalitat teatral.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

FRASES I OBJECTES / Cinc cartells, nou objectes peculiars i 18 poemes visuals, com el negre escarabat que reposa sobre un bitllet de Renfe, s'exhibeixen a la sala d'exposicions de la planta baixa. També s'hi reprodueixen frases com «la meva última voluntat és no tenir-ne cap».

«L'espectador és conduït per un laberint de metàfores, de comparacions i d'ironies. En definitiva, diàlegs que li permetien a Brossa donar resposta a les injustícies socials, despertar emocions i polsar la reflexió sobre el món en què vivim», escriu en un cartell la comissària de la mostra Judith Barnés.