Una història desconeguda del modernisme català

La quimera perduda de Puig i Cadafalch

Una besnéta de la propietària original de la finca localitza una foto d'aquell detall

Una torre de guaita va coronar durant anys la Casa Pilar Moragues de Viladecans

1 La Casa Pilar Moragues de Viladecans, en una data sense determinar, potser els anys 20, amb la torre de guaita encara intacta.2 Pilar Moragues va enviudar jove i rica. A la fotografia porta un dol com a mínim atrevit.3 La mansió, en la seva etapa final ja de meticulosa i fidel restauració, a càrrec de les arquitectes Alícia Dotor i Belén Onecha.4 Estança principal de la planta baixa, amb els característics arcs conopials de Puig i Cadafalch i una generosa il·luminació natural.5 Vida quotidiana a la finca, en una fotografia dels anys 40 o 50. / MARTÍ FRADERA / FAMÍLIA JIMÉNEZ

1 La Casa Pilar Moragues de Viladecans, en una data sense determinar, potser els anys 20, amb la torre de guaita encara intacta.2 Pilar Moragues va enviudar jove i rica. A la fotografia porta un dol com a mínim atrevit.3 La mansió, en la seva etapa final ja de meticulosa i fidel restauració, a càrrec de les arquitectes Alícia Dotor i Belén Onecha.4 Estança principal de la planta baixa, amb els característics arcs conopials de Puig i Cadafalch i una generosa il·luminació natural.5 Vida quotidiana a la finca, en una fotografia dels anys 40 o 50.
1 La Casa Pilar Moragues de Viladecans, en una data sense determinar, potser els anys 20, amb la torre de guaita encara intacta.2 Pilar Moragues va enviudar jove i rica. A la fotografia porta un dol com a mínim atrevit.3 La mansió, en la seva etapa final ja de meticulosa i fidel restauració, a càrrec de les arquitectes Alícia Dotor i Belén Onecha.4 Estança principal de la planta baixa, amb els característics arcs conopials de Puig i Cadafalch i una generosa il·luminació natural.5 Vida quotidiana a la finca, en una fotografia dels anys 40 o 50.
1 La Casa Pilar Moragues de Viladecans, en una data sense determinar, potser els anys 20, amb la torre de guaita encara intacta.2 Pilar Moragues va enviudar jove i rica. A la fotografia porta un dol com a mínim atrevit.3 La mansió, en la seva etapa final ja de meticulosa i fidel restauració, a càrrec de les arquitectes Alícia Dotor i Belén Onecha.4 Estança principal de la planta baixa, amb els característics arcs conopials de Puig i Cadafalch i una generosa il·luminació natural.5 Vida quotidiana a la finca, en una fotografia dels anys 40 o 50.
1 La Casa Pilar Moragues de Viladecans, en una data sense determinar, potser els anys 20, amb la torre de guaita encara intacta.2 Pilar Moragues va enviudar jove i rica. A la fotografia porta un dol com a mínim atrevit.3 La mansió, en la seva etapa final ja de meticulosa i fidel restauració, a càrrec de les arquitectes Alícia Dotor i Belén Onecha.4 Estança principal de la planta baixa, amb els característics arcs conopials de Puig i Cadafalch i una generosa il·luminació natural.5 Vida quotidiana a la finca, en una fotografia dels anys 40 o 50.
1 La Casa Pilar Moragues de Viladecans, en una data sense determinar, potser els anys 20, amb la torre de guaita encara intacta.2 Pilar Moragues va enviudar jove i rica. A la fotografia porta un dol com a mínim atrevit.3 La mansió, en la seva etapa final ja de meticulosa i fidel restauració, a càrrec de les arquitectes Alícia Dotor i Belén Onecha.4 Estança principal de la planta baixa, amb els característics arcs conopials de Puig i Cadafalch i una generosa il·luminació natural.5 Vida quotidiana a la finca, en una fotografia dels anys 40 o 50.

/

5
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

De Lluís II de Baviera s'ha escrit que va néixer en un lloc i en un temps equivocats, que el rei Boig (així li deien, i n'hi ha prou tenir en compte per a això que es va pagar de la seva butxaca ni més ni menys que el castell de Neuschwanstein, la postal alemanya per excel·lència) hauria estat feliç a la Barcelona del modernisme, amb la seva atrevida encara que de vegades esgavellada arquitectura. De Wagner, el compositor preferit per Lluís II, s'afirma que la seva música és millor que com sona. Del modernisme de vegades es pot dir el mateix. I per a mostra, un botó desconegut. La mansió que Josep Puig i Cadafalch va construir prop de les platges de Viladecans i que fins a l'any 2008 no es va saber que era una obra oblidada del pare de la Casa de les Punxes, va estar coronada en els seus primers anys d'existència, una dada fins aquesta setmana ignorada, amb una torre de guaita, com si l'edifici al complet fos en realitat un galió pirata embarrancat a la riba. És el que tenia el modernisme, que era descarat.

Del que aquí es tracta és de l'anomenada Casa de Pilar Moragues, una finca que va quedar engolida durant més de 40 anys dins del ja extint càmping el Toro Bravo. Va ser un procés traumàtic per a aquella petita joia arquitectònica, perquè va ser objecte de diverses obres de modificació, fins al punt que la firma del seu autor va caure en l'oblit. Dilluns passat, EL PERIÓDICO va relatar com aquell càmping ha renascut com un laboratori natural de recuperació d'espècies amenaçades i com des del 2008 s'ha tornat a la Casa de Pilar Moragues la seva arquitectura original, però sense el pal i sense la torre de guaita, senzillament perquè ningú va creure que aquell dibuix realitzat a mà alçada per Puig i Cadafalch el 1916 i que va ser localitzat fa només sis anys fos executat tal qual. Doncs així va ser en realitat.

ELS ANYS 20 / La Pilar i l'Elena, besnétes d'aquella Pilar Moragues que va enviudar jove  i rica i que es va fer construir una casa al costat de les llavors salvatges platges de Viladecans el 1917, van veure publicades amb emoció les imatges d'aquella finca en què de petites van passar no poques vacances i, la gran, es va animar a buscar al bagul dels records les fotografies que va heretar de la família. El periodisme de vegades té això. És com anar a buscar bolets. Quan trobes el primer, sovint n'hi ha un altre a prop. Així que Pilar Jiménez, la gran de les besnétes, va rescatar una fotografia sense data, potser dels anys 20 perquè la va trobar amb altres de la besàvia encara jove, i allà hi havia el pal que es donava per simplement somiat, amb la seva marinera torre de guaita, un graciós excés més del modernisme.

«Quan jo era petita i anava a la casa, aquella torre ja no hi era. Em van explicar que l'havien tret perquè ho havia demanat l'aeroport del Prat», explica la Pilar. Les cases són així. Canvien. El soterrani, on Puig i Cadafalch va recórrer a la clàssica volta catalana per sustentar el sostre, va ser durant els primers anys de la mansió la carbonera. Així ho recorda també la Pilar, que tenia prohibit baixar-hi. Anys després, allò es va reconvertir en celler.

Per Alícia Dotor i Belén Onecha, autores de la restauració de la finca, la fotografia de l'aspecte original de la casa ha estat tota una gran sorpresa, com ho va ser també redescobrir la genialitat de Puig i Cadafalch a través de les tècniques que va utilitzar en aquell projecte, executat pocs mesos abans que assumís la presidència de la Mancomunitat de Catalunya, perquè l'autor del Palau Macaya, la Casa de les Punxes, la Casa Amatller i la Fàbrica Casaramona tenia això, que era un home tan savi com polifacètic. A la Casa Pilar Moragues el pressupost no va ser esplèndid comparat amb aquelles altres obres, però sí la imaginació que s'hi va abocar. Dotor i Onecha expressen la seva admiració pels arcs conopials de la planta baixa i «la complexitat de la coberta, que va resoldre d'una tacada i de manera molt bonica amb una estructura que serveix alhora per a la primera planta i per a les golfes». Per fora, l'edifici fins i tot sembla sobri per ser una obra del modernisme. Per dins, però, s'aprecia perfectament aquella desimboltura dels grans exponents d'aquell corrent artístic a l'hora de no posar límits a l'experimentació arquitectònica.

Notícies relacionades

Amb tot, les dues responsables de la restauració de la finca no deixen de lamentar la poca excitació que va causar el 2008 el descobriment d'aquesta obra traspaperada de Puig i Cadafalch, cosa que pràcticament segur ni tan sols corregirà la guinda final que ha aportat la besnéta de Pilar Moragues al remenar al calaix de les fotografies. Per Dotor i Onecha, no ajuda el fet que la mansió no sigui visitable. Efectivament, és al mig d'un recinte natural en  què les visites estan molt restringides. Però també destaquen que Puig i Cadafalch ha quedat sempre enfosquit pels dos més populars superherois del modernisme, Lluís Domènech i Montaner i, per descomptat, l'home que no coneixia l'impossible, Supergaudi. És, a més a més, segons com es miri, una cosa injusta, ja que Puig i Cadafalch era, a més a més, un patriota, un valor en alça en els temps que corren. Antoni Gaudí va acabar els seus dies com un místic.

Pot ser, no obstant, que hi hagi un element més que jugui en contra de l'encant de la Casa Pilar Moragues: la seva desubicació. Al mig d'un bosc perd la força del plus torracollons amb què van ser aixecades algunes de les millors obres del modernisme de l'Eixample barceloní.  Hi havia en edificis troglodítics com la Pedrera o en l'encastellada Casa de les Punxes una certa voluntat de pervertir la quadrícula que va imposar Ildefons Cerdà. La llegenda explica que Puig i Cadafalch, un home culte però difícil, solia comprar tots els llibres de Cerdà només per després destruir-los i entorpir-ne la difusió. Qui sap, si fos a l'Eixample, un casa amb torre de guaita seria avui una atracció turística indispensable. Qui sap...