Anar al contingut

MOBILITZACIÓ CIUTADANA A BARCELONA

Nou Barris segueix (molt) cabrejada

Els veïns del castigat districte demanen al municipi solucions als efectes de la crisi en la població

HELENA LÓPEZ / Barcelona

L'irrespirable ambient en què es va celebrar dilluns a la tarda la cuirassada audiència pública de Nou Barris no es devia només a la calor de la sala, que també. La tensió recorria la sala des de la taula presidencial, on la regidora del districte, Irma Rognoni (UDC) va acabar discutint a micro obert amb la presidenta, Carmen Andrés (PSC), passant per l'exaltada platea, a la porta de la qual va acabar encadenat un veí de Ciutat Meridiana, fins a la porta principal del districte, on es van quedar, no precisament callats, desenes de veïns a qui se'ls va  impedir l'entrada per restriccions de l'aforament. A pocs metres, una acampada pel dret a la vivenda organitzada pel teixit associatiu de Nou Barris demanava que l'audiència baixés a la plaça.

La distància en el caldejat públic i els polítics no la marcava exclusivament la tarima. Mentre la gran majoria de les veus dels veïns anaven a l'una, amb nombrosos aplaudiments de complicitat --gairebé tots van començar les seves peticions criticant “la falta de democràcia” de deixar persones fora d'una audiència “pública” i recolzant les peticions dels acampats--, quan va ser el torn de la resposta de la criticada regidora, gran part dels veïns es van aixecar per donar-li l'esquena, “com ella havia fet amb molts dels veïns a qui no s'havia deixat accedir a la sala”.

Dret a sostre

Una de les intervencions més aplaudides va ser la d'un portaveu de l'associació 500x20, una de les entitats convocants de l'acampada, juntament amb el 15-M de Nou Barris, amb el suport de Nou Barris Cabrejada, plataforma que reuneix un centenar d'entitats del districte. L'activista, vestit amb la característica samarreta verda de la PAH --model compartit per molts dels veïns, que no es resignen a ser el districte que més pateix la plaga dels desnonaments-- va llegir un manifest en què va apuntar els motius de l'acampada: “La falta d'ingressos estables afecta una de cada tres famílies al districte”, cosa que no només ha provocat una allau de desnonaments --tant per la impossibilitat d'afrontar el pagament de la hipoteca com del lloguer--, sinó que també exclou moltes famílies a poder accedir a una vivenda pública.

Els acampats resumeixen les seves peticions en quatre punts: la creació d'una borsa de lloguer públic de fins a 100 euros per a rendes de fins a dues vegades l'IPREM, que tota la vivenda pública sigui de lloguer i s'adeqüin aquests barems; la creació d'una taula de vivenda al districte amb entitats socials per parar tots els desnonaments de primera residència per motius de precarietat econòmica fins a trobar una alternativa “estable i assumible” per a les famílies, i, per acabar, que s'incrementi l'IBI als pisos buits dels bancs i entitats jurídiques per forçar-los que els dediquin a vivenda social.

0 Comentaris