Nou Barris segueix (molt) cabrejada

L'irrespirable ambient en què es va celebrar dilluns a la tarda la cuirassada audiència pública deNou Barris no es devia només a la calor de la sala, que també. La tensió recorria la sala des de la taula presidencial, on la regidora del districte,Irma Rognoni (UDC) va acabar discutint a micro obert amb la presidenta,Carmen Andrés (PSC), passant per l'exaltada platea, a la porta de la qual va acabar encadenat un veí deCiutat Meridiana, fins a la porta principal del districte, on es van quedar, no precisament callats, desenes de veïns a qui se'ls va  impedir l'entrada per restriccions de l'aforament. A pocs metres, una acampada pel dret a la vivenda organitzada pel teixit associatiu de Nou Barris demanava que l'audiència baixés a la plaça.

La distància en el caldejat públic i els polítics no la marcava exclusivament la tarima. Mentre la gran majoria de les veus dels veïns anaven a l'una, amb nombrosos aplaudiments de complicitat --gairebé tots van començar les seves peticions criticant “la falta de democràcia” de deixar persones fora d'una audiència “pública” i recolzant les peticions dels acampats--, quan va ser el torn de la resposta de la criticada regidora, gran part dels veïns es van aixecar per donar-li l'esquena, “com ella havia fet amb molts dels veïns a qui no s'havia deixat accedir a la sala”.

Dret a sostre

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Una de les intervencions més aplaudides va ser la d'un portaveu de l'associació500x20, una de les entitats convocants de l'acampada, juntament amb el15-M de Nou Barris, amb el suport deNou Barris Cabrejada, plataforma que reuneix un centenar d'entitats del districte. L'activista, vestit amb la característica samarreta verda de la PAH --model compartit per molts dels veïns, que no es resignen a ser el districte que més pateix la plaga dels desnonaments-- va llegir un manifest en què va apuntar els motius de l'acampada: “La falta d'ingressos estables afecta una de cada tres famílies al districte”, cosa que no només ha provocat una allau de desnonaments --tant per la impossibilitat d'afrontar el pagament de la hipoteca com del lloguer--, sinó que també exclou moltes famílies a poder accedir a una vivenda pública.

Els acampats resumeixen les seves peticions en quatre punts: la creació d'una borsa de lloguer públic de fins a 100 euros per a rendes de fins a dues vegades l'IPREM,que tota la vivenda pública sigui de lloguer i s'adeqüin aquests barems; la creació d'una taula de vivenda al districte amb entitats socials per parar tots els desnonaments de primera residència per motius de precarietat econòmica fins a trobar una alternativa “estable i assumible” per a les famílies, i, per acabar, que s'incrementi l'IBI als pisos buits dels bancs i entitats jurídiques per forçar-los que els dediquin a vivenda social.