PROBLEMES D'UNA CIUTAT INACABADA

Ferida oberta a Sants

Les entitats del barri demanen que l'enquistat debat sobre la urbanització de la caixa de les vies de l'AVE s'obri a la resta de la ciutat

La trinxera 8 Aspecte actual de la caixa que cobreix les vies, a l’espera de l’encallada urbanització.

La trinxera 8 Aspecte actual de la caixa que cobreix les vies, a l’espera de l’encallada urbanització. / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
HELENA LÓPEZ
BARCELONA

Decebudes, cansades i«cabrejades», les entitats de Sants busquen ara la implicació«de la resta de la ciutat»per intentar desencallar l'enquistada urbanització de la caixa de formigó sobre les vies de l'AVE al districte, cosa que no deixa de ser una ferida oberta a la ciutat. Un fragment de ciutat inacabada.«És important que el debat surti de les fronteres del barri. Que s'hi impliquin el Col·legi d'Arquitectes i la FAVB. El problema va més enllà de Sants», apunta una veu de la plataforma ciutadana que segueix el llarguíssim procés, iniciat fa una dècada, que integra sis associacions del barri.

Com es podia esperar, en l'última reunió mantinguda aquest dimarts a la seu d'Hàbitat Urbà tampoc hi va haver acord. Els veïns lamenten que a la cita no hi assistís cap càrrec polític i que el debat se centrés tan sols a llimar les asprors al voltant del sector del carrer d'Antoni Capmany. «El problema no és només què passa amb Antoni Capmany. Això és només una part petita de la urbanització. El debat ha de ser global. Si no, en dos dies tornarem a estar igual», assenyalen els veïns, que admeten que potser sí que es podria arribar a un acord aviat sobre aquest punt, però que l'important és obrir el meló.«L'important aquí és el projecte global, i el que ara tenen sobre la taula està a anys llum del consensuat al seu dia», argumenten els pacients representants dels veïns.

A ulls d'aquests -que no són altres que els que van conviure primer durant anys amb el soroll i les màquines, i ara amb una enorme i desangelada caixa frontera al davant de les seves finestres- es tracta d'un problema«de concepte».L'anterior pla s'entenia com una manera d'esponjar el barri; d'unir. En l'actual la caixa de formigó sobre les vies es concep com un lloc que s'ha de visitar, inspirat en el High Line de Nova York. Com una obra arquitectònica en si.

Després de la vuitena reunió entre veïns i tècnics municipals, aquests han demanat als primers una contraproposta al seu enèsim pla sobre Antoni Capmany.«Veiem que en això estan disposats a cedir. Però insistim que el més gros no és Antoni Capmany», subratllen (en el primer projecte de l'era Vives aquest carrer es presentava com de trànsit rodat per on passaven fins i tot autobusos, mentre que en el projecte anterior era un passeig).

Notícies relacionades

La caixa dels trons la va obrir el ja no tan nou equip de govern quan, de forma unilateral, va dinamitar el consens a què s'havia rribat després d'un ardu treball en el mandat anterior presentant un nou projecte per a la urbanització del cobriment de vies que no tenia absolutament res a veure amb l'anterior, al qual havia donat el vistiplau en l'oposició.

Quan es van conèixer -per la premsa- els nous plans, les sis entitats veïnals que havien seguit tot el procés es van posar (una altra vegada) en peu de guerra. El regidor d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, va respondre que el projecte anterior era d'«impossible aplicació»,cosa que, al seu torn, va fer sortir a la palestra Sergi Godia, prestigiós autor de l'anterior pla. Aquest i altres arquitectes defensen la seva viabilitat, i per això els veïns demanen que s'hi impliqui el Col·legi d'Arquitectes. Enmig del debat, una recent comissió d'Hàbitat Urbà va aprovar per unanimitat«adequar»el nou projecte a l'acordat en l'anterior mandat«com a base per a la seva execució».De moment, la ferida (física) continua oberta al barri. I no hi ha consens.