Anar al contingut

CONFLICTE INTERN DELS SOCIALISTES de la capital catalana

El PSC recolza l'abstenció al PAM entre atacs a Jordi Martí

El partit no permetrà al líder municipal negociar els comptes del 2013

La federació supedita el pacte amb CiU al que Trias negociï amb Portabella

XABIER BARRENA
BARCELONA

Si Jordi Martí volia crear-se una fama de cavall salvatge que segueix el seu camí, en aquest xoc, encara que sigui en les formes, amb el seu partit, a fe que ho ha aconseguit. No es tracta d'una reedició dels històrics duels entre el desaparegut Antonio Santiburcio i Pasqual Maragall, però el volum de crítiques que ahir va recollir el president del grup municipal per part, sobretot, de l'executiva de la federació de Barcelona va ser gran. Molt gran. Per a l'arxiu queda que el consell territorial de la delegació socialista barcelonina, un òrgan consultiu pel qual passen les propostes que el consell de federació (màxima autoritat entre congressos), va donar per bona la proposta d'abstenció al PAM (pla d'acció municipal) que Martí (Jordi) els va plantejar. Això sí, amb una excepció. L'abstenció queda a expenses del que negociï CiU amb UpB (de la qual necessita els vots per aprovar finalment el guió de ruta).

El que va quedar clar ahir, gràcies també a la doble ronda d'intervencions que es van obrir, davant l'única habitual, és que el crèdit que la federació ha donat a Martí (Jordi) s'ha acabat. No hi haurà, doncs, opció perquè el president del grup municipal s'assegui, ni tan sols, a negociar els pressupostos de la ciutat per al 2013, com desitjaria el mateix Martí (Jordi) i l'alcalde, Xavier Trias.

Si el líder municipal s'atrevís a desafiar les directrius del partit podria ser, fins i tot, destituït: «És millor envermellir una vegada que posar-se morat 10», va assenyalar a aquest diari un membre de l'executiva de la federació.

NERVIS ALTERATS / El fet que el Martí municipal donés per fet, dijous en una conferència a RBA al 22@, l'acord amb CiU per abstenir-se i permetre que el PAM s'aprovi, sense haver passat encara per les instàncies de la federació, ha alterat els nervis entre les bases i molts quadros. Aquesta indignació va ser fàcilment palpable al mateix auditori on es va celebrar l'acte.

En contra de Martí (Jordi) hi ha jugat, fins i tot, el calendari. Que la notícia del pacte arribés, a través d'EL PERIÓDICO, dimecres, l'endemà de la Diada i amb una CiU més independentista que no ha agradat gens. «Si s'hagués produït l'acord al juliol, hauria sigut molt diferent», va raonar una font de la federació.

I si tot encaixa tan malament, ¿per què s'accepta l'abstenció? Perquè rebutjar-la posaria en serioses dificultats el primer secretari de la delegació barcelonina, Martí (Carles). I és que aquest acumularia un currículum gens edificant: Ser el primer secretari que perd Barcelona; el que va mantenir al capdavant de la llista Jordi Hereu, malgrat el consell de molts, el que va conformar les llistes, el que va elegir el successor d'Hereu (Jordi Martí). Si a tot això s'afegeix un grup municipal de nou escapçat -Martí (Jordi) ja va assenyalar dijous que se n'aniria si el partit coarta la seva llibertat de moviments- la resultant és demolidora. Un nou canvi de líder del grup municipal seria tant com oferir ja en safata el triomf a Trias el 2015.

XÀFEC SOBRE MARTÍ / La reunió, com agrada dir ara a la joventut, no va ser tensa, sinó el següent. De les 29 intervencions que es van realitzar en la primera ronda, només n'hi va haver una en favor de Martí (Jordi). Es van sentir frases com: «Hem perdut la confiança (en Jordi Martí); «l'abstenció és un sí covard»; «és un risc temerari». Totes les intervencions, segons un assistent, van ser personalitzades en ell.

Una altra veu va descriure així el quadro: «Jordi Martí va sentir però no va escoltar. No estava còmode, però va semblar com si hagués obert el paraigua per aguantar el xàfec».

Martí (Jordi), per la seva part, va respondre que desitjava «la mateixa autonomia com si fos alcalde» i que «mai» s'asseuria a negociar sabent per endavant que no arribaria a un pacte. I va sentenciar «no diré mai coses en què no cregui. Jo mai seré el problema».

I és que si els quadros orgànics van ser la meitat de durs que les bases, segons el que s'ha pogut llegir per exemple a Twitter, la reprimenda va ser de les grosses. Hi va haver qui va recordar que en la mateixa resolució del congrés de febrer que va ungir Jordi Martí com a líder municipal s'obligava el grup socialista a l'ajuntament a fer «oposició».

Les joventuts socialistes es van mostrar molt actives, cosa que va valer el judici d'un bon coneixedor de les interioritats: «Això és que algú els ha donat via lliure».

0 Comentaris