NOVA REUNIÓ ENTRE ELS PARTITS MAJORITARIS DE BCN

La negociació CiU-PSC avança a la taula en un clima «cordial»

El govern municipal entrega a l'oposició els seus 10 punts prioritaris per al PAM

Les converses, malgrat tot, segueixen sense entrar en assumptes concrets

SOLIDARITAT 3 Joaquim Forn, als passadissos de la Ciutat de la Justícia, on va anar el 19 de gener per acompanyar la seva antecessora Assumpta Escarp, que va declarar davant el jutge sobre la càrrega policial ordenada per la Conselleria d’Interior a la plaça de Catalunya, el 27 de maig del 2011.

SOLIDARITAT 3 Joaquim Forn, als passadissos de la Ciutat de la Justícia, on va anar el 19 de gener per acompanyar la seva antecessora Assumpta Escarp, que va declarar davant el jutge sobre la càrrega policial ordenada per la Conselleria d’Interior a la plaça de Catalunya, el 27 de maig del 2011. / ARXIU / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
XABIER BARRENA
BARCELONA

Si ningú hi posa límits, si és que se n'hi han de posar, els grups municipals de CiU i PSC ja estan perfilant el que pot ser el primer pas dins d'un gran acord a la ciutat de Barcelona. Les negociacions sobre el Pla d'Actuació Municipal (PAM) es desenvolupen sense obstacles a la taula de negociació. Segons fonts de tots dos bàndols, el clima viscut ahir, per exemple, a la reunió que van protagonitzar els tinents d'alcalde Joaquim Forn i Sònia Recasens i el gerent Constantí Serrallonga amb Assumpta Escarp i l'assessor Salvador Illa (l'absència de Gabriel Colomé ja estava prevista) es va desenvolupar en un clima d'«exquisida cordialitat».

Tal com es van comprometre les dues parts, el govern de Xavier Trias va fer arribar als socialistes els 10 punts que ells volen que quedin reflectits de manera destacada al PAM. Al juliol van ser els de l'oposició els que van fer això mateix, dins de la proposta de Jordi Martí de donar per bo (per genèric) el text del PAM de CiU i la seva necessitat d'arribar a fets concrets. Ara toca l'estudi de les propostes de CiU per part del PSC i la presentació de textos refosos, en què se sumin els 10 i 10 punts de cada costat.

En la reunió d'ahir també es va analitzar el document del PSC i es va mirar de distingir, entre aquestes 10 propostes, quines es podien acceptar tal qual per part del govern municipal i quines mereixerien una segona ronda per perfilar l'acord.

EXPERIÈNCIA DE GOVERN / ¿Ha de sorprendre aquesta cordialitat exquisida? Com va assenyalar un convergent a aquest diari, tots dos partits parlen el mateix idioma. Són, totes dues, forces amb aspiració real i amb experiència de govern que busquen arribar no a nínxols concrets d'electorat sinó a àmplies majories. CiU compta, a més a més, amb la imperiosa necessitat d'entendre's amb algú, i el grup municipal del PSC creu que l'oposició aferrissada, tal com està el moment econòmic, pot ser castigada pel votant que entre disputa i disputa de curta volada veu com la crisi el tortura.

Notícies relacionades

Pot ser que hi hagi un símbol d'aquest mateix idioma i és la declaració davant el jutge d'Assumpta Escarp, que va ser regidora de Seguretat en funcions el 27 de maig del 2001 quan el conseller Felip Puig va ordenar desallotjar la plaça de Catalunya, ocupada pels indignats. A la Ciutat de la Justícia, Escarp hi va anar acompanyada pel seu successor, Joaquim Forn, en un gest de plena solidaritat.

Una cosa que va sorprendre ahir el costat socialista va ser l'interès de Recasens, al capdavant de les finances municipals. Des d'Unió, sempre se l'ha acusat de mirar d'afavorir un acostament al PP i de torpedinar qualsevol intent d'acord amb els socialistes. Això sí, tampoc va ser ahir el dia en què es van començar a concretar les coses, cosa que, sens dubte, afavoreix elbon rotllo. I falta també que les direccions nacionals dels partits hi diguin alguna cosa, tot i que sí que ha transcendit que el PSC intenta ficar en el paquet del pacte la Diputació de Barcelona, avui en mans de CiU i PP, i perenne objecte de desig de les hosts del carrer de Nicaragua (seu dels socialistes). Més que això. La diputació sempre ha estat considerada pel PSC com les seves casernes d'hivern, una institució que era impossible perdre.