El desnivell del túnel de les Glòries serà més suau que el de Lesseps

El túnel viari de les Glòries sota la Gran Via tindrà un pendent lleugerament inferior al de la galeria de la Ronda del Mig al seu pas per la plaça de Lesseps. Segons un estudi de l'enginyeria Esteyco a què ha tingut accés aquest diari, l'empremta que deixarà sobre la Gran Via en planta, és a dir, la part de rampa que lentament va a buscar el túnel i que, en el fons, suposarà un obstacle -perquè es protegirà amb una tanca o mur- serà de 75 metres, al costat Llobregat de la plaça (per a un pendent del 7,5%) i de 31 metres al costat Besòs (7,7%).

Aquesta va ser una de les qüestions que es van abordar ahir a la comissió especial per a la plaça de les Glòries. En l'anterior sessió, fa un mes, va ser el PP qui va proposar estudiar la realització d'un túnel per sota del ramal ferroviari que enllaça la plaça amb l'estació de França.

Hi havia dubtes sobre la viabilitat del túnel, també tècnicament, perquè el túnel d'Adif és dels antics, és a dir, sense formigó en el que és el sòl, cosa que redunda en la seva fragilitat. Tal com va avançar EL PERIÓDICO el dia 19 de març, l'opció proposada pel PP és viable, per la qual cosa la solució fins ara més àmpliament estudiada, i també més aplaudida pels tècnics, la del túnel per l'avinguda de la Diagonal fins al carrer d'Aragó, pot tenir els dies comptats. Per cara.

En un primer moment, la intenció d'Hàbitat Urbà era fer passar aquest túnel, precisament, per la cota de la galeria del tren, per evitar un pendent excessiu i una empremta exagerada sobre la Gran Via. Això suposaria, lògicament, haver d'ensorrar el túnel ferroviari, a la qual cosa s'oposen diversos grups i, a més a més, ni la Generalitat ni Foment sembla que hi estiguin d'acord.

A falta de saber com s'ho prendran els veïns de la Gran Via més pròxims a les boques d'entrada del túnel, cal dir que pel que fa a rampes, el projecte resultant, tot i que contundent, no és irrealitzable. L'accés al túnel de Lesseps des del costat Besòs té un pendent del 7,9%, pel 8% que té l'altra entrada.

GRANS RAMPES / A Barcelona ciutat tenen més pendent les galeries de la Ronda de Dalt sota la Via Júlia (un 8%) i, sobretot, les de la ronda del Mig, en la seva sortida cap a Maria Cristina (8,8%) i cap al carrer de Can Ràbia, en el que un dia va ser l'estadi del RCD Espanyol (9%).

Pel que fa a l'impacte visual del túnel, el projecte afirma que, en qualsevol cas, sempre serà inferior al que provoca l'actual viaducte. I pel que fa a la contaminació acústica i de l'aire, és clar que la galeria respon molt millor al que demanen els veïns.

Per controlar les possibles retencions de trànsit, els autors del projecte proposen col·locar un semàfor 80 metres després del túnel, en la direcció Llobregat, i un altre 20 metres després, en la direcció Besòs.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

MÉS SEGURETAT / Al pronunciar-se la rampa, les mesures de seguretat del túnel s'hauran d'augmentar, respecte del que seria el pla original d'Hàbitat Urbà. Tenint en compte que amb aquests percentatges els que pateixen més les rampes són els vehicles pesants -que també són els que afecten més el trànsit- i aquests ja no circulen per la Gran Via, la disminució de velocitat «seria poc rellevant», segons l'informe.

Pel que fa al model constructiu, l'estudi treballa amb dues possibilitats, segons s'opti o no per rebaixar el nivell freàtic. En concret, si les condicions geotècniques del subsòl fossin desfavorables s'optaria per no modificar el freàtic, una solució que es considera més cara i més conservadora.