'Qui té roba per rentar?'

«La meva besàvia ja rentava roba, i la meva àvia i la meva mare i les seves tres germanes. Jo mateixa vaig començar a rentar mocadors als 11 anys i no vaig parar fins fa dos anys, quan ja en tenia 78». Així resumia Joaquima Botey la seva vida en una entrevista publicada el 1981. Una vida tan difícil com la de moltes altres bugaderes del barri d'Horta a qui ret homenatge l'exposicióQui té roba per rentar?, que avui s'inaugura a l'espai d'entitats Mas Guinardó en el que vol ser una trobada entre dos barris (19.00 hores).

L'exposició recupera la història de les bugaderes d'Horta i el seu paper com a agents productius de la societat barcelonina des del segle

XVIII fins a mitjans del segle XX. Produïda per la comissió Projecte Bugaderes amb el suport de l'Associació de Veïns d'Horta i diverses institucions i entitats, la mostra vol retre homenatge a totes les dones que renten o han rentat la roba al llarg de la història, fer visible la seva dura feina i ­reivindicar els antics safaretjos com a patrimoni cultural de la ciutat.

A través de plafons, fotografies antigues i cites anònimes, l'exposició recorda qui van ser moltes d'aquestes dones, recull cites i testimonis i explica amb detall com era la seva feina. Els dilluns, de matinada, caminaven set quilòmetres fins a Barcelona per recollir la roba bruta a les cases de famílies acomodades, com el propietari dels magatzems El Águila, el comte Prim, Domingo Sert, els Bertran, els Vidal Cuadras… Carregaven els sacs a l'esquena i tornaven a Horta. Un mapa detalla el recorregut.

Després havien de separar la roba, marcar-la i passar hores i dies esllomant-se als safaretjos amb les mans submergides en aigua gelada, lleixiu i blavet. «El sabó s'elaborava a casa, aprofitant restes d'oli…» Primer es feia la roba més neta, després, la més bruta. «No hi havia paper higiènic, ni compreses i els bolquers es rentaven».

A continuació tocava aclarir, estendre, plegar, repassar les peces, fer comptes i tornar la roba a les cases a Barcelona. Un altre cop carregada a l'esquena. Set quilòmetres més. «La meva àvia va morir el 1928 i el meu pare deia que havia mort 'morta de cansament', com molta gent».

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Paral·lelament a la mostra, comis­sariada per Mònica Díaz, el Mas Guinardó acull un programa d'activitats paral·leles que comença dilluns, 19 de març, amb la projecció de dues cintes que són la memòria visual del projecte.Les bugaderes d'Hortarecull testimonis i entrevistes d'algunes de les protagonistes i les seves famílies, iFer bugadaexplica què era rentar i com es feia (19.00 h). El dissabte 24, el tallerFem bugadaconvida a representar l'ofici de bugadera i a fer safareig amb la fusta, el picador i el sabó casolà (12.00 h). En data encara per determinar (25 de març o 15 d'abril), una ruta de tres hores conduirà per la vall d'Horta

-la vall de les bugaderes