INFORME DE LA DEFENSORA DELS BARCELONINS

La síndica demana barracons per a senegalesos i altres sense sostre

Vilà veu «inadequada» l'actuació municipal amb els subsaharians en risc d'exclusió

La defensora dels ciutadans denuncia «persecucions» de la Guàrdia Urbana

Sense sostre a solars de Poblenou.

Sense sostre a solars de Poblenou.

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

La síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha proposat a l'ajuntament habilitar barracons que estan en desús i havien servit per a les escoles, o edificis buits, per aixoplugar temporalment els senegalesos que viuen en assentaments al Poblenou i altres col·lectius d'immigrants en risc d'exclusió, segons va explicar ahir a través d'un comunicat. Amb aquestes i altres recomanacions, Vilà ha tancat una actuació d'ofici que ha estudiat durant un any i mig la situació dels subsaharians que recullen ferralla i que vivien i treballaven en una nau del número 112 del carrer de Badajoz fins al novembre passat.

La nau, que es va buidar voluntàriament el 9 de novembre, abans que s'executés una sentència de desallotjament, va acollir uns 80 senegalesos (molts d'ells sense papers) que malvivien sense les condicions mínimes de salubritat i seguretat. No obstant, el problema va més enllà i afecta, segons explica la síndica en el seu informe, 711 estrangers de diferents nacionalitats (entre els quals 199 menors) que viuen a la ciutat amb un alt grau de precarietat.

CONCLUSIONS / Les conclusions de l'actuació ja estan sobre la taula de l'àrea de Qualitat de Vida, que encapçala Maite Fandos (CiU), i a qui la síndica proposa que habiliti mòduls provisionals en desús fent que siguin les entitats socials implicades les que facin l'acollida i l'acompanyament dels col·lectius d'immigrants pobres.

Notícies relacionades

De les seves investigacions també es desprèn que les ajudes de l'ajuntament al col·lectiu de senegalesos de la nau de Badajoz eren escasses i es limitaven a serveis de menjador, dutxes, canvi de roba i alguna estada temporal en un alberg. Vilà defensa que les propostes assistencials s'haurien d'haver acompanyat de mesures que ajudin a regularitzar la seva situació, amb una acció coordinada de la resposta municipal i de la Generalitat, com la formació ocupacional i la inserció laboral, amb programes de formació de Barcelona Activa. En aquesta línia l'ajuntament ha posat en marxa una prova pilot per oferir formació als subsaharians que es comprometin a tornar al seu país, però s'ha prorrogat el termini per participar-hi perquè no ha tingut la resposta prevista, segons la síndica, perquè «la majoria no se'n vol anar».

La síndica també ha detectat una certa desconfiança de la població d'immigrants susceptibles d'acollir-se a aquest programa per la «persecució» que, segons Vilà, estan rebent per part de la Guàrdia Urbana. De fet, assegura que s'han donat casos en què un subsaharià se n'ha anat per desconfiança quan un agent s'hi ha acostat mentre estaven amb ell els serveis socials.