Sense baixar del burro

«En aquestes qüestions no hi ha lloc per al populisme. Penso el mateix que pensava abans: hi havia traçats alternatius més eficients», assegura amb convicció Antoni Vives, de CiU, nou tinent d'alcalde d'Hàbitat Urbà i regidor a l'oposició quan es va decidir el traçat del túnel de l'AVE pel centre de Barcelona.«Ara que la conjuntura econòmica fa que se li doni a cada euro públic la importància que té, aquesta obra ens ha de fer reflexionar», prossegueix Vives,«molt tranquil»sobre la posició de CiU respecte al controvertit assumpte, sempre contrària, al seu parer, al«car»traçat per la Sagrada Família i la Pedrera,

L'exalcalde Jordi Hereu, del PSC, coincideix amb Vives en la seva absoluta tranquil·litat.«La finalització del túnel representa que s'acaba de forma absolutament correcta i en termini una obra estratègica», apunta el regidor socialista, que insisteix en la«irresponsabilitat» del «discurs apocalíptic» de la llavors oposició. Pel que fa a la carestia de fer passar el túnel sota el temple de Gaudí -amb la inversió extra en seguretat que això va comportar-, Hereu indica que«el més car per a Barcelona que hauria pogut passar és haver parat l'obra, com demanaven ells». «Es va elegir la unió més curta entre Sants i la Sagrera, que segur que és la més barata i racional», afegeix l'exalcalde, que indica que si no hagués estat per la seva«valentia», encara es debatria el traçat.

Com Hereu, Josep Oriol, degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, es mostra«molt satisfet» amb el fet que l'obra «més auscultada» de la història de la ciutat hagi finalitzat sense incidents, fet del qual sempre va estar convençut.«Però quan ets l'únic que diu una cosa i tothom diu el contrari, et sents com el que condueix per l'autopista i veu que tots circulen en direcció contrària. Pots arribar a pensar que ets tu el que t'equivoques»,reflexiona l'enginyer, que afegeix que, després d'aquest túnel, hi haurà un abans i un després a l'hora de fer obres.

Persisteix el dubte

Un dels que conduïa en direcció contrària a més velocitat era el democristià Joan Rigol, president del patronat de la Sagrada Família, monument pel qual més ha patit (i resat) durant la llarga perforació deBàrcinopel subsòl barceloní. Com tots els agents consultats, l'opinió sobre el traçat del túnel del dirigent del temple segueix sent la mateixa que abans de la seva execució:«Es podria haver buscat alternatives».A més, Rigol segueix tretze són tretze pel que fa al perill que el pas de l'AVE pot significar per a la Sagrada Família.«El tema segueix obert. Haurem d'estar atents a l'impacte en els nivells de les aigües freàtiques i a les vibracions que pot provocar la circulació de trens sota el temple», insisteix.

A més de no baixar del burro respecte a les seves antagòniques tesis inicials, hi ha un altre punt d'unió entre socialistes i convergents pel que fa al que significa la finalització del túnel: els beneficis que la nova galeria suposarà per als trens de Rodalies, cosa que també celebra el líder d'ICV, Ricard Gomà, i és que els ecosocialistes sempre han defensat que les prioritats sobre el ferrocarril a la ciutat havien de ser les rodalies, no l'alta velocitat.

El líder del PP, Alberto Fernández, per la seva part, tot i insistir que«la prioritat havia d'haver sigut executar les obres de la Sagrera que acumulen grans retards i són molt importants per a Barcelona», celebra que«després dels antecedents del Carmel i malgrat la complexitat i riscos que comportava aquest túnel pel centre», s'hagin reforçat les mesures de seguretat en la construcció dels túnels.

Notícies relacionades

¿Més transport públic per a Barcelona?

Al final del túnel

Els veïns, per la seva part -al

seu dia els més preocupats per les conseqüències que podien tenir els treballs després del fiasco del Carmel-, també es mostren satisfets.«A la FAVB, no vam defensar mai un projecte en concret. L'únic que demanàvem és que fos segur i que els béns dels veïns estiguessin assegurats, i així ha sigut», es felicita Antoni Fortes, secretari de l'entitat.