La restauració d'un gran espai cultural

Un mausoleu romà emergeix sota el Museu Marítim

Els arqueòlegs descobreixen les restes del segle II durant les obres de l'espai

FASE DE RESTAURACIÓ 3 De dalt a baix i d’esquerra a dreta: la bastida d’una galera, restes d’una fresadora, vista aèria de les obres, els arcs de la nau central, pla zenital de la intervenció arqueològica a les Drassanes, urna cinerària de ceràmica i tomba romana.

FASE DE RESTAURACIÓ 3 De dalt a baix i d’esquerra a dreta: la bastida d’una galera, restes d’una fresadora, vista aèria de les obres, els arcs de la nau central, pla zenital de la intervenció arqueològica a les Drassanes, urna cinerària de ceràmica i tomba romana. / JOSÉ LUIS BIEL

2
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL
BARCELONA

Una altra vegada, la restauració d'un espai arquitectònic descobreix un sorprenent tresor arqueològic al subsòl de Ciutat Vella. L'última i important troballa de l'equip oficial d'arqueòlegs són les restes d'un impressionant mausoleu de l'època romana que durant segles ha estat sepultat sota les Drassanes Reials del Museu Marítim, davant del port, entre la Rambla i l'inici de l'avinguda del Paral·lel.

És el primer sepulcre magnífic i sumptuós del segle II trobat a la ciutat de Barcelona per arqueòlegs que depenen de la Generalitat i del Museu d'Història de la Ciutat. Josep Manuel Rueda, subdirector del departament de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Conselleria de Cultura, considera que els resultats de la intervenció són molt satisfactoris. «S'ha trobat la delimitació de les antigues drassanes medievals. Ara sabem amb exactitud on era la porta de Barcelona». No obstant, la troballa més soprenent és la del mausoleu de planta rectangular que, segons l'informe elaborat per l'empresa Actium, presenta diverses estructures que evidencien una rica varietat tipològica de rituals funeraris associats a inhumacions i a incineracions.

A la necròpolis s'hi han trobat aixovars, urnes i atuells. «S'han documentat sis fosses amb esquelets infantils», destaca l'informe firmat pels arqueòlegs Josep Cruells, Adriana Vilardell i Esteve Nadal.

17 MILIONS D'EUROS // Les immenses sales del Museu Marítim, construïdes al segle XIII i declarades el 1976 monument històric, consoliden l'estil gòtic civil català. L'ajuntament i la Diputació han invertit 16 milions d'euros i els ministeris de Cultura i Foment un altre milió més per adequar aquests 18.000 metres quadrats a les exigències d'un museu del segle XXI.

Des del 2009 fins al 2013, les administracions públiques coordinen la rehabilitació integral de les gegantines naus, de la teulada i del paviment, l'eliminació d'humitats, la neteja de la muralla i el canvi de la instal·lació elèctrica.

Notícies relacionades

Roger Marcet, director del Museu Marítim, assegura que aquests últims anys s'han produït canvis fonamentals en el rol dels equipaments patrimonials: «Se'n qüestiona la seva mateixa concepció i les vies de comunicació amb què s'estableix el contacte amb la comunitat». Per això, el nou museu s'allunya dels models tradicionals. L'exposició permanent pretén ser oberta i accessible. «Volem despertar la curiositat, l'interès i l'esperit crític del visitant».

La interactivitat amb el públic és clau. «S'han de provocar experiències i vivències que ajudin a cultivar el coneixement», explica. A això hi ajudaran les noves tecnologies. En definitiva, plantejar preguntes i enigmes que incitin el saber. «I tot això, en un ambient acollidor, que inspiri confiança», afegeix.