Radicals i gent diversa

Ni és okupa tothom que rebenta la porta d'un altre per convertir el lloc en centre de farres ni ser antisistema porta implícita la violència, encara que s'acostuma a ficar tothom al mateix sac. Però és innegable que en els brots violents que viu Barcelona hi són presents i hi estan implicats els dos perfils.

Formen part de grups molt heterogenis que uneixen la facció més radical dels esquàters,independentistes, antifeixistes, anarcosindicalistes, estudiants vinculats a moviments socials, alguns erasmus i grups anarquistes europeus (sobretot d'Itàlia), als quals se sumen delinqüents que aprofiten per fer-ne de les seves saquejant botigues, segons li consta a la policia.

Mentre que els primers s'escuden en una pretesa ideologia, els segons actuen sense miraments només per delinquir, com es va veure dimecres a les portes de la botiga Levi's del passeig de Gràcia, on després de trencar a pedrades l'aparador joves romanesos venien texans a 15 euros.

L'explosió de violència no està organitzada ni premeditada, diu una font relacionada amb diversos d'aquests col·lectius, i no són sempre els mateixos joves els que participen en els actes vandàlics. Organitzada o no, els més actius es coneixen entre ells i davant una cita multitudinària es mobilitzen a través dels seus principals canals d'informació, com ara assemblees en casesokupades o fòrums d'internet, sobretot barcelona.indymedia.org, tot i que també a kaosenlared.net i més tímidament a Twitter, des d'on anònimament moltes veus d'antisistema confessos han condemnat la violència del dia de la vaga.

Suport a la xarxa

Però altres l'han aplaudit, vanagloriant-se fins i tot d'haver-hi estat.

Molts d'aquests tenen en comú l'apel·lació a una certa mitologia insurgent, la de la Rosa de Foc, la denominació que va rebre la Barcelona anarquista després de cremar la Setmana Tràgica del 1909. I deixen missatges de la mena:«Gràcies a tots. Barcelona va ser un dia una mica la Rosa de Foc»o «L'enfrontament és inevitable a aquestes altures i la Rosa de Foc té el seu nom per alguna cosa».

També n'hi ha que defensen els joves que utilitzen la tàctica denominadablack block, presumptes anarquistes que van emmascarats amb mocadors i que tenen com a principal filosofia la reacció contra la policia i la destrucció de mobiliari urbà. Com ara l'anònim que a barcelona.indymedia.org considera la de dimecres passat«la jornada més digna, contundent i combativa a Barcelona en anys», per afegir tot seguit: «I la gent fent retrets als blackblockers...». Altres missatges justifiquen el vandalisme:«Visca l'autoregulació, la lluita i la violència quan és necessària», o «Companys, la violència no és la de quatre nens disfressats d'antisistema, això és ràbia i autodefensa i en molts casos necessitat, la violència és de l'Estat i del capital».

Una justificació que ve de la mà del vessant més ideològic del moviment okupa, no el de la puntada a la porta perquè sí. Fonts d'aquest col·lectiu, vinculades a altres grups alternatius, interpreten la violència de dimecres com«una expressió generalitzada de ràbia de tots els grups que es van congregar». I asseguren:«No som guerrillers i no volem la confrontació per la confrontació. No és el més habitual. Ningú va organitzar el que va passar. Tothom que es va trobar al mig es va defensar com va poder». De la desocupació per part de la policia, es refereix.

Decisió col·lectiva

El moviment okupa, juntament amb altres col·lectius alternatius com entitats veïnals, cooperatives de consum, grups feministes i ecologistes van ser els que van decidir entrar a l'antic Banesto, englobats com a Moviment del 25, amb l'objectiu de tenir un espai per treballar

Notícies relacionades

El fantasma perdut

La tolerància política i judicial atrau a BCN antisistema de tota la UE

en temes comuns, com ara els drets laborals o el dret a un pis, expliquen les mateixes fonts.

I entre les més de 500 persones que s'hi van arribar a concentrar el cap de setmana, ja n'hi havia diversos dels que van posar la nota negra a la vaga. Dijous, però, el Moviment del 25 va decidir en assemblea no rebutjar uns altercats que la majoria justifica per la ja pesada excusa de l'«assetjament policial». Potser també per això tantes vegades tots els antisistema són ficats al mateix sac.