La crisi ajorna l'arribada de veïns al flamant barri de la Catalana

El nou barri de la Catalana, amb la seva urbanització i els seus jardins acabats i el seu pont sobre el Besòs operatiu per a vianants i bicicletes, ja té a punt set dels seus 12 grans blocs de vivendes, però encara no disfruta de vida veïnal. Els pisos lliures, acabats des de fa diversos mesos, continuen sense poder-se vendre, tal com passa en la majoria de zones de nova construcció.

El consorci del Besòs, una entitat pública formada pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià i responsable de les obres de transformació, havia previst que la zona comencés a tenir vida de barri a finals de l'any passat. Però la crisi immobiliària i creditícia ha endarrerit l'arribada de veïns. Els pisos de venda lliure no tenen sortida i l'ajuntament espera que la zona es dinamitzi quan a finals d'any s'hi instal·lin les 110 famílies afectades per la reforma, algunes de les quals encara viuen en pisos precaris a la zona sud del barri.

La dificultat en les vendes també ha posat en perill la construcció de la resta de pisos de mercat. Encara queden cinc blocs per construir a la zona alta i 11 a la zona baixa, i ningú té clar el calendari d'obres. «A la part baixa, enderrocarem les vivendes, urbanitzarem i després cada ­propietari construirà en funció dels seus interessos», explica el regidor d'Urbanisme de Sant Adrià, Joan Callau.

La part nord, entre el carrer de Cristòfol de Moura i l'autopista ­

C-32, avança i està a punt de culminar-se. Ja hi ha gairebé finalitzats els pisos on seran reallotjats els ciutadans afectats. «Ara s'estan firmant els contractes amb els veïns i es treballa en l'adjudicació de llicències de primera ocupació», va dir Callau. La Catalana està situat entre el riu Besòs, l'autopista C-32, la Ronda Litoral i les vies de tren.

CRÈDIT RESTRINGIT / Però algunes persones reallotjades (no més d'una vintena) no han rebut i segurament no rebran crèdits per poder accedir als pisos de protecció oficial assignats després de l'expropiació de les seves antigues vivendes. L'ajuntament assegura que aquests dies està ultimant una solució per garantir el trasllat de les famílies amb dificultats econòmiques. Alguns afectats han anat als tribunals, encara que la majoria han acceptat les condicions del ­reallotjament.

Els pisos de protecció oficial de l'Impsol, l'institut metropolità de promoció del sòl, ja estan a punt de finalitzar-se. Les 108 vivendes d'aquesta promoció van ser adjudicades fa alguns anys i la seva ocupació també sembla garantida. La promotora del projecte i propietària de gairebé tot el barri, la immobiliària Urbemar, també va construir 90 pisos de protecció oficial, però ha refredat les obres de la resta de blocs que completarien les 1.350 vivendes previstes.

La restricció del crèdit gairebé posa en perill fins i tot els pisos protegits. Tan sols 92 persones van complir els requisits per a les vivendes de promoció oficial, quan els interessats per aquesta mena d'immobles solen multiplicar per 10 la quantitat disponible.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Urbemar no ha precisat els pisos lliures que encara queden per vendre ni quan farà la resta de blocs, que inclouen un equipament i un hotel de luxe.

Els veïns que encara viuen en cases precàries es queixen de l'escassa neteja i de l'estat d'abandonament dels carrers. A la tardor està previst el seu trasllat a les vivendes del costat de l'autopista. La seva queixa principal: rebran un pis protegit, que no podran vendre els primers anys.