IDEES // RAMÓN DE ESPAÑA
Bruce Willis mai enganya
Malgrat que la Filmoteca de Catalunya li dedica un cicle i que els establiments especialitzats s'omplen d'edicions en DVD dels seus principals totxos, no detecto en l'ambient l'alarma social més petita davant aquest inesperat revival del cèlebre poca-solta suís Jean-Luc Godard.
Per si de cas, i a tall de protesta individual, decideixo anar al cinema a veure el més antigodardià que puc trobar: La jungla 4.0, en què Bruce Willis, aquell colós, recupera el seu personatge estrella, John McClane, i el converteix en una síntesi perfecta de Jack Bauer i José Luis Torrente.
¡Quina traca, amics! Sí, d'acord, és clar que La jungla 4.0 no planteja cap desafiament intel.lectual, però tampoc ho pretén, de manera que, en el fons, resulta una obra molt més honesta que tots els tediosos i pedants llargmetratges del senyor Godard.
He de confessar que, durant molts anys, li vaig tenir mania a distància: en tenia prou veient aquelles fotos seves en què sempre apareix amb ulleres de pasta i rascant-se la barba de tres dies per saber que valia més que em mantingués allunyat de les seves pel.lícules.
Però, de la mateixa manera que no aprens a detestar Bono fins que has sentit un mínim de tres vegades el seu repugnant himne I still haven't found what I'm looking for, és necessari veure alguna cosa de Godard per poder confirmar els teus pitjors presagis.
Jo em vaig conformar amb un programa doble en DVD compost per À bout de souffle (Al final de l'escapada) i per Le mépris (El desprecio), i reconec que vaig arribar sense una gran aflicció al desenllaç de la primera (encara que, francament, hi veig més ànima, més nervi i més de tot al remake americà a càrrec de Jim McBride), però amb la segona gairebé m'hi quedo. Com que, a més a més, acabava de llegir, disfrutant-
ne enormement, la novel.la d'Alberto Moravia en què, teòricament, s'inspirava (¡Brigitte Bardot només apareixia despullada cinc minuts!), la cosa em va indignar de manera especial.
Notícies relacionadesEl cine de Godard no és l'única estafa cultural dels anys seixanta, però sí una de les més reticents a desaparèixer.
Encara se li haurà de demanar a l'amic John McClane que li truqui per telèfon i li digui: "Si sé que penses rodar una altra pel.li, em presento a casa teva i t'inflo a hòsties".
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Alves, submís davant el jutge i desafiador al sortir de presó
- Fàrmacs i alcohol per suportar el dia a dia
- El canvi d’horas’encalla a Europa
- Els casos de tos ferina d’aquest any ja multipliquen per 13 els del 2023
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Desconeixement Cita ITV: compte al testimoni MIL del cotxe si es va matricular a partir del 2008
- Infal·lible El truc casolà per netejar les portes de fusta que ja està de moda
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Alimentació Si veus això a les nous, llença-les immediatament