CRÍTICA DE TEATRE

'TRES VERSIONES DE LA VIDA', moviments a la superfície

1
Es llegeix en minuts
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

AUTORAYasmina Reza

ADAPTACIÓ I DIRECCIÓNatalia Menéndez

TEATREApolo

ESTRENA24 de gener

Yasmina Reza(París, 1959), autora d'Arte,un dels èxits teatrals més importants dels últims 10 anys a tot el món, acaba d'estrenar al teatre ApoloTres versiones de la vida(2000) en una producció en castellà impulsada per l'actriu catalanaSilvia Marsó,que feia una dècada que no actuava a Barcelona.

Un repartiment popularitzat per la televisió, ambCarmen Balagué, José Luis GiliJoaquin Climent,que acompanyenMarsósobre l'escenari. La direcció del muntatge va a càrrec deNatalia Menéndez,que abans ha posat en escena autors comToporiFassbinder.

L'obra presenta tres versions d'un mateix fet, representades pels mateixos actors. Sense aconseguir els valors que teniaArte,crec que aquest nou text és perfectament defensable des de l'observació minuciosa, la ironia i l'humor.

La funció que es pot veure a l'Apolo, no obstant, no treu al text original tot el que conté i acaba sent una representació comercial de poca força, excessivament superficial. En aquest sentit serà interessant veure què faXicu Masóamb el mateix text, en una producció catalana que estrenarà al Teatre Lliure el pròxim mes de març.

Notícies relacionades

La relació de parelles està en el centre de la reflexió que proposaReza,que parla de les quotes de poder en la vida de cada dia, del triomf professional en una societat fortament competitiva i de la hipocresia social. El muntatge deMenéndezno s'endinsa en aquests temes i es queda en la superfície, segurament perquè el repartiment no l'ajuda en absolut.

La comicitat va sempre al davant de la ironia, i la imatge del vodevil acaba sent la principal d'una història subtil i amb bastants topants. Els quatre actors s'hi entreguen totalment, però es mouen sempre en el terreny abans assenyalat. Un entreteniment poc consistent.