Jerry Gonzalez tanca amb èxit l'edició més variada d'Altaveu

Diumenge, en una concorreguda plaça de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, la big band de Jerry Gonzalez va posar punt final a un festival que ha fet bo el lema de l'edició de la seva majoria d'edat,Fauna variada. Entre el 7 i el 10 setembre, per la plaça han desfilat el rock reivindicatiu d'Obrint Pas, la batedora mestissa d'Amparanoia i el flamenc de Diego el Cigala, amb un poder de convocatòria que va deixar petita la plaça.

Albert Puig, el seu director artístic, es va mostrar satisfet amb l'assistència total, que va xifrar al voltant dels 15.000 espectadors, però va recordar que Altaveu no pretén competir amb festivals de gran envergadura sinó oferir una programació de qualitat i vèncer"la dificultat de ser original"en un mercat superpoblat. Per a pròximes edicions, Puig espera poder tornar a oferir produccions pròpies.

Aquest any, el festival ha buscat ampliar el seu ventall de músiques i públics, encara que sense desatendre la cançó d'autor en català que li va donar sentit als seus inicis. Per a això compta amb l'escenari de Cal Ninyo, que en aquesta edició ha acollit Roger Mas i l'estrena de les cançons del que serà el nou disc de Sisa. L'altra primícia d'aquest any ha estat el debut de la big band de Jerry Gonzalez a Catalunya.

El trompetista i percussionista novaiorquès va presentarMusic for big band. Malgrat que el disc està al seu nom, en gran mesura és obra de Miguel Blanco, l'instigador del projecte i autor dels arranjaments. Els músics que va dirigir a Sant Boi no eren els mateixos amb els quals va gravar l'àlbum i la diferència es va deixar sentir en la qualitat dels solos, però en general van fer un treball net i sobri.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Això sí: davant el contrast entre la pulcritud de la banda i la força tel.lúrica de Gonzalez, un es preguntava com hauria estat una big band arranjada i dirigida per ell mateix. Mentrestant, a l'escenari de Can Massallera tenia lloc un petit miracle de sensibilitat,La caixetadel quartet CaboSanRoque, o com construir un món en una caixa de 3 per 3 per 3 metres.

La seva caixeta de música, feta literalment de trossos, té de tot: instruments inventats, imatges domèstiques trobades al carrer, vells autò- mats i una música trencadissa que els acosta a Pascal Comelade, Tom Waits. Ja ho havien demostrat al Grec i van tornar a fer-ho a Sant Boi: amb ofici, però també amb innocència i un gust exquisit, han donat forma a un espectacle captivador.