'Planeta Sisa', a Altaveu

Retrats corals verinosos, odes galàctiques, viatges iniciàtics, crides de rebel.lia i una mica de factor gamberro, només faltaria. Elplaneta Sisasegueix rotant i no sembla que una nova reformulació del sistema solar l'hagi d'arraconar seguint la trista estela de Plutó. Les noves composicions del cantautor tenen garantit l'espai en l'ordre interestel.lar, tot i que encara triguin a ser publicades en un disc.

Sisa ha anat convertint en tradició la feina d'estrenar, en solitari i en acústic, les cançons de cada nou treball. Ho va fer fa sis anys ambVisca la llibertat(precisament, en el marc d'Altaveu, a Sant Boi de Llobregat), i fa un parell de temporades va repetir l'operació a Luz de Gas amb les creacions d'El congrés dels solitaris.Dissabte a la nit, Cal Ninyo va ser el precoç banc de proves d'un treball que téL'inconscientcom a títol provisional i que Sisa gravarà al desembre perquè surti a la primavera.

Material nou que va compondre en uns 10 dies d'aplicada tasca i que vindrà precedit per una altra novetat: la reedició luxosa, prevista per a aquest Nadal, deQualsevol nit pot sortir el sol,seguint el rastre de rehabilitacions editorials practicades en els últims temps, després que Sisa recobrés el control de la seva obra de l'era Edigsa-PDI. L'ex-Música Dispersa estudia, a més, la pròxima elaboració d'un llibre infantil basat en aquest disc clàssic.

Una cançó amb gestos de retrat coral, en la línia deQualsevol nit...iEl congrés dels solitaris,va obrir l'actuació de Cal Ninyo: cites a"joves pensionistes","catequistes","dones emprenyades amb el món","espies nazis camuflats"i altres subjectes d'aquell immens zoològic humà que, segons Jaume Sisa, és la nostra existència.

PUJOLS I RIBA,

REFERENTS

Després, dos homenatges van esquitxar el repertori. Un, a l'omnipresent Francesc Pujols, pensador de culte compartit amb Roger Mas, Quimi Portet i altres visionaris, aEl savi de Martorell."Si no es coneix Pujols potser hi ha coses de la cançó que no s'entenen, però... ¿per què s'han d'entendre les cançons?",es va preguntar i, després d'un instant de reflexió, va rematar:"¿per què s'ha d'entendres res?".Riallades.

L'altre reconeixement va irrompre enEl cantaire Pau Riba,dedicada a l'autor deDioptria."Un altre crac de la cultura catalana que ha patit un homenatge no fa gaires dies del qual espero que sobrevisqui",va apuntar malèvolament en al.lusió al recent concert de l'Auditori. El text de la cançó va llançar gestos de complicitat a diverses composicions de Riba, des deL'home estàticaNoia de porcellana.

UNA MICA DE DESFOGAMENT

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El recital va passar a una fase més atabalada ambUn marrec a la pastisseria("volem berenar i jugar tot el sant dia"), la indescriptibleMaria Corella Cullera Conilli una peça amb intencions libidinoses ("Aquest any follarem com folls / Una producció per tots molt esperada"). Després de les 11 noves cançons, Sisa només va viatjar breument al passat per abordarNo cal parlar,unQualsevol nit pot sortir el solque des de fa temps sona un pèl autoparòdic iEl setè cel.

Si Cal Ninyo va ser el temple de la fantasiasisiana,a la plaça de l'Ajuntament, gairebé plena, vam baixar a peu de carrer amb el mestissatge hiperrealista d'Amparanoia. Molta rumba festiva i una cançó,Desperado,dedicada al jove gambià agredit fa uns dies a Sabadell. Ja de matinada, Can Massallera va registrar una excel.lent entrada amb un Altaveu Frontera apuntalat en el flamenc-jazz preciosista de Javier Vaquero Group, la cançó interiorista d'Alejandro Martínez i el pop irònic d'Astrud. Aquest grup no sembla pròxim a l'ortodòxia clàssica d'Altaveu, però reconeguem-ho: els seus textos són bastant més incisius que els de molts cantautorsseriosos.