Barça, segones parts sí que són bones

Acaben gairebé tots esfondrats. «El Barça et fon», va admetre sense gens d’alè Joaquín, el capità del Betis, l’última víctima del conjunt de Valverde, sense força a les cames. Un líder voraç que ha exhibit una recepta pràcticament infal·lible a la Lliga. No tan sols acaba d’obrir un esvoranc gegantí en la classificació (11 punts sobre l’Atlètic, 14 sobre el València i 19 amb el Madrid, amb un partit menys) sinó que s’ha revelat com un equip intractable, capaç de traçar gairebé sempre el mateix guió –madura primer, tortura després– sense que hi trobin cap antídot.

Destrossa per allà on passa, especialment en les segones parts (ha firmat el 70% dels 57 gols), indetectable per a qualsevol enemic. En un mes, tres contundents proves de la fortalesa que Valverde ha inoculat als seus jugadors. I no únicament en l’àmbit físic. Va molt més enllà. Al Bernabéu, el 0-0 de la primera meitat alimentava l’esperança del Madrid. Però era una falsa il·lusió. Quan va acabar el clàssic, el joc, i el marcador, donaven la raó al Barça. Més complicat va resultar fins i tot a Anoeta, on la Reial Societat se’n va anar al descans amb un triomf (2-1), sense imaginar que la tempesta de la segona part  l’arrossegaria i encaixaria tres gols en només 45 minuts.

"Al final els partits són 90 minuts i s'han de jugar" (Valverde)

Amb el Betis, tres quarts del mateix. Es pensava  que tenia atrapat els blaugranes en la primera fase de l’enfrontament, però va acabar sentint la mateixa angoixa que el Madrid o la Reial. És un Barça tan esmunyedís que ningú el descodifica, per més que Valverde insisteixi que ells volen guanyar el partit des del primer minut. Però camaleònic com és, el líder sap adaptar-se a les circumstàncies de cada escenari, esperant el moment adequat per exhibir el seu instint assassí.

Paciència per defensar, paciència per atacar

"«Al final, els partits són 90 minuts i s’han de jugar», va dir Valverde. Sembla una obvietat. Però no ho és. En el cas del líder, fins i tot fa la sensació que duren molt més, ja que ha sigut capaç d’aconseguir tres gols (dos de Paulinho i un de Messi) en el temps afegit. Encara que, potser, el verdader secret del Barça radica, com va recordar el tècnic, en la «paciència» que exhibeix.

Paciència per defensar quan toca (només ha rebut dos gols, els del Celta, en les set últimes jornades de Lliga) i paciència per atacar: 23 dianes en el mateix tram. I, a més a més, com va demostrar el Sevilla diumenge passat, és capaç de reajustar-se en marxa (Valverde va parlar amb Rakitic, Piqué, André Gomes i Jordi Alba en el minut 20) per anul·lar l’energia del Betis. És a dir, un parcial de 23-2, amb 19 punts de 21 possibles. Una màquina.

Si la pressió es manté...

Al principi, els rivals corren. Després, es cansen. «Ells estaven molt frescos a l’inici, amb una pressió molt alta. Però a mesura que avançava el partit els anàvem fent el joc. El temps passa, les forces no són les mateixes», va argumentar Valverde, feliç perquè els altres decauen mentre el Barça sí que és capaç de mantenir aquella endimoniada pressió que el va fer marcar fins a cinc gols en tot just 45 minuts al Betis. «Els equips s’obren i....».

"¿Una paraula per definir el meu equip? El veig molt compromès amb el que fa. Està unit per a les coses bones i per a les dolentes" (Valverde) 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Quan s’obren, el Barça no té gens de pietat, com es va revelar al Benito Villamarín. «Cada vegada que cridava Paulinho per fer el canvi, fèiem un gol», va fer broma el tècnic, que va veure caure tres gols en només 10 minuts (Rakitic, Messi i Suárez), destrossant el desconcertat Betis. «No és que es desinflin els rivals sinó que, i t’ho dic per experiència quan entrenava equips que volien pressionar el Barcelona, hi ha moments en què flaqueges davant seu». A més, l’equip ha trobat una excel·lent química futbolística. S’ho passa bé amb la pilota, guiat per un diví Messi, i no se’l veu patir gaire sense ella. «¿Una paraula per definir el meu equip? El veig molt compromès amb el que fa. Està junt en les coses bones i en les dolentes».