Valverde firma una gran metamorfosi

A mitjans d’agost, Messi tenia la mirada perduda al mig del Bernabéu. El 10 deambulava grogui. Estava deprimit perquè l’incipient Barça de Valverde s’abocava a l’abisme, maltractat i humiliat de tal manera pel Madrid (un parcial de 5-1 a la Supercopa d’Espanya) que fins i tot Piqué va haver d’assumir que «per primera vegada en els nou últims anys» s’havia sentit inferior. Però quatre mesos després la metamorfosi blaugrana és tan gran i beneficiosa que es presenta com a líder amb un avantatge d’11 punts (el Madrid amb un partit menys) al clàssic de dissabte que ve.

Un clàssic realment decisiu per a l’equip de Zidane, mentre el Barça, que ha protagonitzat un renéixer de la mà de Valverde, s’ho mira amb tranquil·litat. «Seria molt bonic guanyar perquè els trauríem un avantatge molt important i passaríem un Nadal feliç», va dir ahir Messi, després de rebre el trofeu Pitxitxi com a màxim golejador de la passada temporada (37 gols). El que no imaginava el Barça és aparèixer a Madrid després de firmar una impecable ratxa de 24 partits sense perdre, esquivant amb astúcia la doble derrota estiuenca amb el Madrid.

Experiment amb tres centrals

El viatge del Bernabéu al Bernabéu retrata també la peripècia vital de Valverde a la banqueta blaugrana. Aquell dia, el tècnic va decidir experimentar amb un sistema basat en tres centrals que mai més ha tornat a fer servir. És més, a la segona meitat i després de rebre dos gols en només 39 minuts (primer Marco Asensio des de casa amb un xut de gairebé 30 metres i després Benzema es va aprofitar d’una badada d’Umtiti), el Txingurri va abandonar aquella fórmula, que no ha utilitzat mai més.

Asimètric i pragmàtic

Temorós amb el que havia viscut, exposat com va quedar a la cornisa del Bernabéu, Valverde va accentuar el seu pragmatisme. Des d’aleshores, el Barça s’ha fet molt més fiable defensivament, acusant, com era obvi, la terrible absència de Neymar. Sense ell, tenia molta menys màgia i, és clar, mancava de desequilibri. I el tècnic, conscient d’aquestes debilitats, va dibuixar un Barça asimètric deixant la banda esquerra per al Genet Solitari Jordi Alba Genet Solitari , mentre per la dreta corrien Dembelé, que es va lesionar molt aviat, Deulofeu, Aleix Vidal, Alcácer i fins i tot André Gomes.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El 4-3-3 va deixar ben aviat de ser una Bíblia perquè Valverde, un cop va entrar el jove davanter francès a la infermeria, va solidificar la seva obra incrustant  Paulinho en el 4-4-2, una de les senyes d’identitat del seu Barça, necessitat, sobretot, de transitar amb pas segur després del terratrèmol estiuenc que va afectar a tots. Fins i tot als mateixos jugadors.

A poc a poc, l’equip va anar renaixent de les cendres de la Supercopa completant una austera lligueta de Champions (ja era, això sí, primer a falta d’un partit), a més d’enfilar-se al liderat de la Lliga en la segona jornada i obrir cada setmana un forat més gran amb els seus perseguidors. Valverde, prudent i previngut, ha tret el millor rendiment a jugadors que van decaure el curs passat, com Alba, Iniesta o Busquets, disfrutant del millor Ter Stegen mai vist i d’un colossal Umtiti, fins que es va lesionar. Fins i tot, els ha pogut dosificar. Encara que al Bernabéu arribarà amb el seu onze i res més. I sense davanters suplents.