El Celta desarma el Barça

Valverde temia els profunds coneixements d’Unzué sobre el futbol del Barça i el resultat (i també el joc) del Celta van acreditar la preocupació que sentia. El segon empat consecutiu després del de Mestalla va frenar la veloç carrera blaugrana en la Lliga i potser escurçarà la distància del seu principal perseguidor, el València, però no hauria de retallar la confiança en si mateix, i encara menys quan el Madrid ajuda deixant-se punts, aquest cop a Bilbao.

El símil de la doble punxada val per explicar el sentiment que va causar en els culers la jugada del segon empat: el disgust pel gol va anar acompanyat per la lesió d’Umtiti, que es va quedar clavat a l’esprint per la banda per frenar la correguda d’Aspas. La jugada es va acabar amb el 2-2 definitiu, la pèrdua del defensa més fiable de l’equip i el segon partit de Lliga sense guanyar, el tercer empat en els quatre últims partits del Barça. L’únic, però, que es va merèixer guanyar àmpliament. Abans d’Umtiti, Iniesta havia demanat el canvi.

El marcador va negar al quadro blaugrana els mèrits que va contraure al camp. La millora en l’elaboració va contrastar amb l’empitjorament en el remat. El Barça va crear prou ocasions per fallar-ne unes quantes i, tot i així, poder-se garantir el triomf, però l’índex d’encert va baixar fins a límits llastimosos, cosa que va infligir un càstig de dos punts, els primers que volen del Camp Nou a la Lliga. Més de 20 xuts (21) en el quart partit de la temporada amb més ocasions, però l’únic que no es va guanyar. En l’inventari de malediccions, un altre gol mal anul·lat i dos xuts més als pals.

Maneres lletges

El Celta va aguantar les envestides desplegant un bon futbol i va guanyar a les àrees. Més resolutiu i concloent, en accions també més clares, Aspas i Maxi Gómez van afusellar Ter Stegen, que va encaixar per primera vegada dos gols des de la Supercopa. Les bones maneres del Celta es van estroncar en els últims deu minuts, quan va voler conservar el punt embrutint la seva imatge: en deu minuts va veure cinc targetes entre faltes i pèrdues de temps. Els blaugranes en van veure tres. Totes per protestar.

La crispació va ser la conseqüència de la impotència que envaïa el Barça, resumida en l’última jugada: una falta que va executar Messi i desviada per la barrera visitant. L’àrbitre no va voler ni tan sols concedir el córner i va xiular el final.

El Celta tenia un pla

Ni de bon tros es va sentir acomplexat del Celta, que havia sortit golejat en les dues últimes visites. Unzué coneix tant el Camp Nou com la plantilla del Barça i va saber com desarmar el seu exequip. El Celta tenia un pla. L’exajudant de Luis Enrique (i de Rijkaard, i Guardiola) va ensenyar els seus preparatius en els moviments d’atac a l’inici de les transicions ofensives.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

L’onze celeste va saber crear situacions de superioritat davant la defensa blaugrana –Piqué i Umtiti van arribar tard a diverses anticipacions– però sense aconseguir rematar. Només dues vegades. I va marcar dos gols. El desemparament de Ter Stegen, gairebé sense ajuda a l’àrea, va contrastar amb l’empara de Rubén Blanco, molt encertat per treure el puny final davant les onades barcelonistes.

A empentes i rodolons va mantenir l’onze de Valverde la freqüència de les seves arribades, cada vegada més bastes. El mal inici de partit, en què Paulinho va repetir de mitjapunta per darrere de Messi i Suárez –el brasiler va tenir tres ocasions– es va corregir amb l’1-0. Messi va reaccionar, i gràcies a ell va despertar el Barça, que va dominar el joc. Però, com altres vegades, al 10 li va faltar acompanyament perquè no totes les pilotes les hagi de jugar ell.