Marcelino, el miracle del València

Per mesurar una escalada és tan important comprovar fins on s’ha pujat com tenir en compte des de quin nivell es puja. Per això, encara que fins no fa gaire per al València no era estrany anar segon a la Lliga com ara i lluitar pel títol, el fet que en les dues temporades anteriors hagi lluitat per eludir el descens ha donat més valor al seu gran moment. 

El València rebrà demà el Barcelona amb 30 punts, només quatre menys que el conjunt català, també invicte i amb vuit victòries seguides. Per posar un exemple, a aquestes altures de la passada campanya tenia 11 punts i només estava a dos per sobre del descens. La seva trajectòria li ha servit per fer-se un lloc entre els candidats al títol però, sobretot, ha tornat l’autoestima a un club que estava arrasat. 

Amb Mateu Alemany al capdavant com a primer executiu, el València ha recuperat el rumb perdut i, dirigit al camp pel treballador i ambiciós Marcelino García, torna a apuntar alt. Directiu i tècnic han format una sòlida societat que ha aconseguit canviar la cara a la plantilla malgrat la malparada situació econòmica del club.

Lim s'esmena a si mateix

Després de molts mesos de veure com el club s’arrossegava pel fang, Peter Lim, el propietari des del 2014, va presentar i va acceptar una esmena a la totalitat al seu propi mandat. Els tres primers anys del seu regnat van estar a punt de rematar una entitat que feia anys que estava en decadència esportiva, econòmica i social. Després de rebre consell de locals uns mesos, Lim va posar al davant els seus empleats, desconeixedors del món del futbol, i als quals dirigia amb comandament a distància des de milers de quilòmetres.

Primer va deixar que el seu amic i agent Jorge Mendes fos el director esportiu a l’ombra i quan l’eficient representant se’n va apartar veient el terreny pantanós que trepitjava, va ser ell mateix qui va jugar a decidir. Hi havia posat gairebé 200 milions d’euros, així que podia fer-ho. Van arribar decisions com entregar un equip en plena depressió a Gary Neville, amic i soci de Lim i històric exjugador del Manchester United, però sense cap experiència com a primer entrenador. La de Pako Ayestaran, el seu successor, estava lluny de ser una experiència a l’elit. El veterà Cesare Prandelli tampoc va saber com gestionar una situació complicada i si no arriba a aparèixer Voro, el delegat reconvertit a tècnic, ningú sap què hauria passat la campanya passada.

Però Lim va rectificar i el mes de març passat va contractar Alemany, que després d’haver portat el Mallorca a la millor etapa de la seva història s’havia apartat del futbol. Va arribar amb galons i els va fer servir des del principi. Va passar del pla del director esportiu, José Ramón Alexanko, de contractar Quique Setién, i va apostar per Marcelino. Fitxat l’asturià, van idear junts un pla per construir un nou València.

Un estiu jugant a escacs

«El 31 d’agost tindrem una plantilla competitiva», va afirmar el tècnic en la seva presentació, conscient ja que s’havia de fer molt. El primer va ser sanejar el vestidor de jugadors que es consideraven perillosos pel seu ascendent en la plantilla, al cost que fos. Per això van sortir del club gairebé regalats els veterans Diego Alves, Enzo Pérez, Abdennour, Nani i Negredo. Mentrestant, Marcelino va començar a reconstruir el que semblaven projectes trencats com Dani Parejo, Rodrigo Moreno i Zaza, que ara mateix travessen el millor moment de les seves carreres. També va decidir donar espai perquè joves com Carlos Soler, Lato o Nacho Vidal creixessin i reestablissin vincles amb els desencoratjats seguidors. No hi ha res com donar bola als joves del planter per guanyar-se els aficionats. Després d’anys de tècnics que arribaven a Paterna a formar-se, jugadors i seguidors estaven desitjant tenir algú en qui creure i tots es van posar a les seves mans. De fet, el mateix Parejo va confessar que la seva idea havia sigut anar-se’n fins que es va entrenar per primera vegada a les ordres de l’asturià. 

Mentre avançava l’estiu, van començar a fer-se fitxatges de perfil mitjà com el porter Neto i els centrals Murillo i Paulista. En total, 30 milions d’euros. Es va deixar per al final el més complicat, tres jugadors als quals el València no podia aspirar i que havien d’arribar en préstec. Així ho van fer Kondogbia, de l’Inter de Milà, Andreas Pereira, del Manchester United, i Gonçalo Guedes, del PSG, tres projectes d’estrella que s’havien encallat però amb indubtable potencial i als quals van poder accedir per uns sis milions.

Els plans surten bé

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Tot li ha sortit bé a la dupla Alemany-Marcelino, que ha aconseguit un equilibri entre els veterans als quals va decidir recuperar, els joves als quals va voler promocionar i els fitxatges. I per acabar-ho d’arrodonir, el cost de la plantilla es va reduir en gairebé 24 milions. Amb l’equip disparat a la Lliga, aprofitant també la desgràcia de no jugar competició europea, ha tornat la pau social. S’han acabat les sonores protestes contra Lim a Mestalla i els moviments per animar-lo a vendre l’entitat.

La bassa d’oli valencianista gairebé no s’ha vist alterada per un incendiari editorial que va assumir Anil Murthy, el president actual, però que va semblar ser una mena de revenja remesa des de Singapur. Molt poca cosa en una entitat que estava abonada a les crisis i que ha ressorgit gairebé de les seves cendres.