Anar al contingut

LA LLIGA DE CAMPIONS

El Barcelona aconsegueix el puntet definitiu contra el Juventus

Valverde aconsegueix frenar l'equip italià, però el resultat el salva al final una gran aturada de Ter Stegen

Joan Domènech

rpaniagua41049675 barcelona s spanish midfielder andres iniesta c fights for171122233400

MARCO BERTORELLO

Sense brillar el Barça va aconseguir apuntar-se un altre resultat magnífic. No va ser una victòria, però l’empat ja satisfeia les màximes expectatives blaugranes ja que brindava el premi doble de la classificació i el primer lloc del grup. Abans d’hora, a falta d’una jornada, l’onze de Valverde es va sumar al grup dels 16  millors, encara incomplet, però que compta amb els noms més rutilants: Bayern, Madrid, Manchester City, PSG…


El Barça es va apuntar a la llista  amb menys llustre que alguns dels seus competidors, però va estar a l’altura de la seva categoria sense res més a retreure-li que la falta d’una mà de vernís en el joc. La mà més valuosa, no obstant, és la que va treure Ter Stegen. Una altra vegada. El meta va volar cap al pal dret per desviar un enverinat llançament de Dybala en el temps afegit. A Buffon, que va acabar fent la volta a la gespa, el va salvar el pal.

Sempre el porter

Ter Stegen es va convertir de nou en providencial, i és un detall que hauria de preocupar el Barça per al futur. Les parades de l’alemany són un símptoma que alguna cosa falla. El protagonisme s’hauria de diversificar. Abans del duel es va centrar en Messi.

L’anunci de les alineacions el situava a la banqueta per primer cop des del 15 d’octubre del 2016 –reapareixia després d’una lesió en l’adductor, i era previsible– i va ser la sorpresa més fenomenal, atenuant la suplència d’Alba (rellevat per Digne) i la d’Alcácer (per Deulofeu). La bomba no va tenir més repercussions que l’entreteniment que va generar fins que Leo va entrar al camp per jugar l’última mitja hora. El marcador no va canviar amb ell.

Iniesta s'abraça amb Messi després de donar-li el braçal / ALESSANDRO BIANCHI (REUTERS)

Revisat el vídeo de l’any passat del dret i del revés fins a l’avorriment, Valverde va procurar que no passés res. No hi ha millor garantia que quedar-se la pilota i fer-la circular. És el que van intentar els seus nois: passar-la d’una banda a l’altra, però no de punta a punta. Sense Messi, l’equip era xato. Les estadístiques ho van expressar: sols una ocasió en el primer temps. No va ser ni remat: la falta llunyana de Rakitic no la va tocar  ningú i la pilota va tocar el pal d’un sorprès Buffon. Dos centres de Semedo i prou.

Més tapats

Aquest cop va aparèixer el Barça més tapat, previngut per l’esperada (i coneguda) sortida en tromba de la Juve, amb més defenses (els tres van augmentar a quatre), però abans que es complís el minut dos Douglas Costa ja va tirar per terra Ter Stegen, i les ocasions van ser majoritàriament locals. Als juventins els va faltar punteria.

La comparació entre la pinta del Barça amb la de fa set mesos va ser inevitable, per més que a l’equip l’ensinistri una mà diferent. Va millorar el de Valverde respecte al de Luis Enrique, un equip en declivi i amb l’anunciada marxa de l’entrenador, tot i que la llista de l’onze inicial era molt més atractiva. Amb Messi i Neymar en aquelles files, a l’equip li van fer una bona repassada.

Sense profunditat

Orfe dels seus amics, Suárez va sospirar per la divisòria esperant alguna pilota en profunditat, perquè no la rebria al peu, perfilat com va estar sempre d’esquena a la porteria. El seu nou acompanyant, Deulofeu, es va situar a l’altra punta, massa lluny perquè hi hagués un diàleg entre els companys. Suárez només podia esperar la bola d’Iniesta, i a Deulofeu a penes li donava corda Semedo.

Els supervivents del passat van ser els millors, en particular un Iniesta que no es va assemblar gens al que va naufragar a l’abril. Va destacar perquè va tenir la pilota, l’única forma que té d’expressar la seva categoria. Va donar pausa a l’equip i va fomentar les combinacions, igual que Busquets, mentre l’industriós Paulinho volia ser el cinquè centrecampista i el tercer punta alhora.

Poc atreviment

El replegament del Barça va ser ordenat i disciplinat. A dalt només quedava Suárez; els altres es van repartir en dues barreres de quatre defenses i cinc centrecampistes. Amb Messi n’hi va haver un menys per defensar però el Juventus ja no es va estirar tant. La pilota va rondar més pels dominis locals. 

Tampoc es va atrevir a gaire la Juve amb el 10 del Barça al camp, no fos cas que patís una destrossa,  i va acabar pensant que un punt era millor que cap. Encara que haurà de remar per a la classificació. Almenys va aconseguir mantenir la porteria a zero, i ofegar el complex de vulnerabilitat que l’assetjava. També va mantenir el zero Ter Stegen, però això ja no és notícia. H

Juventus, 0; FC Barcelona, 0

JUVENTUS: Buffon (6), Barzagli (7), Benatia (6), Rugati (5), Sandro (6), Pjanic (6), Khedira (5), Cuadrado (7), Dybala (7), Douglas Costa (4), Higuaín (5). Tècnic: Allegri (6). Canvis: Bentancur (5) per Pjanic (m. 66); Marchisio (5) per Cuadrado (m. 71); Matuidi (s. c.) per Douglas (m. 85).

FC BARCELONA: Ter Stegen (9), Semedo (7), Piqué (6), Umtiti (7), Digne (5), Rakitic (6), Busquets (7), Iniesta (7), Paulinho (6), Deulofeu (5), Suárez (5). Tècnic: Ernesto Valverde (7). Canvis: Messi (6) per Deulofeu (m. 56); Alba (s. q.) per Iniesta (m. 82).

Àrbitre: Milorad Mazic (6), serbi.
Targetes: Pjanic (m. 21), Paulinho (m. 30), Sandro (m. 72), Digne (m. 86), Piqué (m. 91).
Camp: Juventus Stadium.
Espectadors: 40.876.

0 Comentaris
cargando