El Barça, 10 raons per a 10 punts de distància sobre Madrid i Atlètic

la dotzena jornada de Lliga ha ampliat a deu punts l’insòlit avantatge –no s’havia produït mai aquesta bretxa entre els dos grans tan aviat– que separa el Barça del Madrid. El principal adversari blaugrana ara és el València, que va vèncer l’Espanyol (0-2) i serà el seu pròxim rival diumenge que ve a Mestalla. Valverde ha transformat la cara del Barça en quatre mesos.

1.- La fiabilitat del Camp Nou davant les fugues del Bernabéu

Sis partits de Lliga al Camp Nou, sis victòries del Barça. Un balanç impecable. Sis partits al Bernabéu, tres triomfs del Madrid. Un balanç pèssim. Els mals de Zidane han nascut a casa, en la inesperada debilitat de l’equip, cosa que ha soscavat la seva confiança. El campió encara està pagant un pèssim començament després d’haver empatat amb el València i el Llevant i perdre amb el Betis perquè el Barça no ha fallat ni una vegada.

La bretxa es va obrir en la cinquena jornada, amb els set punts de diferència. Des d’aleshores, els dos equips han anat resolent els seus compromisos amb suficiència, empatant tots dos en la seva visita a l’Atlètic, excepte la sonora relliscada dels blancs a Girona. Aquesta setmana tornen a la Champions, (el Madrid visita l’Apoel i el Barça volarà a Torí), on poden segellar la classificació. 

2.- La Supercopa desperta el Barça i adorm el Madrid

El Barça i el Madrid es van enfrontar per primera vegada a Miami, amb victòria blaugrana (3-2). Valverde va presentar l’onze de gala (l’actual, però amb Neymar), però 15 dies després i una sola diferència (Deulofeu va ocupar el lloc del brasiler) va sucumbir al Camp Nou (1-3) i al Bernabéu (2-0) amb una claredat superior a la que es va reflectir en el marcador.

Al Camp Nou van sonar les alarmes i es van buscar solucions. Van arribar Paulinho i Dembélé –ni se l’ha vist, a l’haver jugat només tres partits– mentre el Madrid es recreava amb triomfs tan sonats a la Supercopa d’Espanya que unia a l’Europea sobre el Manchester United.

3.- Valverde aconsegueix recuperar la solidesa

La pèrdua de gol amb la traumàtica marxa de Neymar va induir Valverde a reconstruir el Barça des del darrere. Així ho havien fet, per exemple, dos dels seus antecessors més destacats. Pep Guardiola i Luis Enrique, amb uns equips que van ser els menys golejats en les seves primeres campanyes. Aquest instint defensiu més gran adquirit amb Txingurri no ha reduït la capacitat realitzadora de l’equip fins al punt d’empitjorar els resultats.

Les victòries són menys àmplies, però les derrotes s’han acabat des de la Supercopa. Valverde ha anat retocant el dibuix tàctic (ha fet servir cinc sistemes) fins a acomodar-lo en un 4-4-2 que dota l’equip de més presència defensiva.

4.- Cristiano viu la seva pitjor època golejadora

Cristiano s’emportarà tots els trofeus individuals. Però corresponen, tots, als mèrits que va contraure la temporada passada, no al rendiment que ofereix en l’actual. El portuguès està mostrant la pitjor cara des que va arribar al Madrid.

No tan sols per la seva producció golejadora comparada amb la de Messi (el blaugrana suma 12 gols per un de sol del blanc a la Lliga), sinó per la baixa forma que mostra, fet que ha rebaixat l’encert en la rematada. Cristiano va començar l’exercici a contrapeu, sancionat cinc partits per empènyer un àrbitre a la Supercopa, i no ofereix símptomes de recuperar el fil. Messi, en canvi, segueix al seu nivell.

5.- La mà de Valverde gestiona millor que un Zidane criticat

Entre les virtuts que distingeixen Valverde es destaca la seva habilitat a l’intervenir en els partits, generalment amb els canvis: les entrades de Paulinho i Denis a Getafe (de l’1-0 a l’1-2), les de Rakitic i Iniesta en el descans contra el Las Palmas (del 0-0 al 3-0) i les aparicions de Sergi Roberto i Deulofeu al Wanda que van salvar un punt (de l’1-0 a l’1-1).

La imatge de Zidane, en canvi, es veu erosionada per la seva incapacitat per evitar debacles com la de Girona o la contundent derrota contra el Tottenham. En el derbi amb l’Atlètic, tampoc va saber reactivar el seu equip.

6.- L'eficàcia d'un Ter Stegen pletòric

Ter Stegen se sent l’amo absolut de la porteria i desprèn aquesta seguretat sobre la gespa. Ell viu tranquil amb una defensa sòlida i la defensa sap que darrere té un porter que arriba a totes. En 8 dels 12 partits de Lliga el Barça ha acabat amb la porteria a zero. El Madrid només ho ha aconseguit en cinc jornades. Els seus porters, a més, no infonen la solidesa de Ter Stegen. Les molèsties de Keylor Navas als adductors l’han portat finalment a la infermeria i Kiko Casilla ha rendit amb decòrum sense arribar a salvar els punts que Ter Stegen sí que ha fet guanyar al Barça.

7.- La recuperació d'Alba, Busquets, Iniesta, Alcácer...

A la seva manera, o sigui sense estridències ni crits, Valverde ha anat recuperant jugadors. Peces que es van anar apagant els mesos finals amb Luis Enrique. Des de Jordi Alba, suplent, per exemple, en el dolorós 3-0 que li va clavar la Juve com a pròleg de l’eliminació europea de la passada temporada, fins a Paco Alcácer, un davanter marginal els primers mesos del curs.

Decisiu, no obstant, ara l'exjugador del València contra el Sevilla (va marcar dos gols) i Leganés (va participar en dos dels tres gols) de manera que va encadenar dos partits com a titular. L’empenta d’Alba, la lucidesa de Busquets, un Rakitic ple de confiança i la llum d’Iniesta...

8.- La segona unitat blanca ja no resulta tan decisiva

A Zidane, l’artista de les rotacions la temporada passada quan va guiar el Madrid a la conquista de la Lliga i la Champions, se’l nota ara molt més recelós quan ha de fer canvis. Un cop desaparegut Morata, que triomfa al Chelsea (vuit gols en 11 partits a la Premier, el doble de la BBC), amb James cedit al Bayern Munic i havent acomiadat Pepe que és al Besiktas, Zizou no té el rendiment d’aquella segona unitat.

Diumenge, sense anar més lluny, ni tan sols va esgotar els tres canvis al Wanda. Va treure, i de manera obligada, Nacho al descans pel lesionat Sergio Ramos i va recórrer a Marco Asensio en l’últim quart d’hora. 

9.- Paulinho marca els mateixos gols que tota la BBC junta

Va arribar entre el recel i la incomprensió, però tres mesos després ningú discuteix Paulinho. Un jugador decisiu, sobretot, en la finalització com revelen els seus quatre gols a la Lliga, els mateixos que ha firmat, precisament, tota la BBC del Madrid junta. Bale en suma dos; Cristiano, un; Benzema, un.

Però el que resulta encara més sorprenent és l’impacte immediat que genera el brasiler. No necessita xutar gaire per ser precís. Tot just ha fet 11 xuts repartits en 410 minuts de Lliga: cinc van anar a porta i quatre els va celebrar d’allò més. Gols que donen tres punts (Getafe) i gols que donen tranquil·litat (Eibar, Athletic i Leganés).

10.- Recurs perquè Piqué jugui a Mestalla

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

A Mestalla es disputarà diumenge (20.45 hores) el partit entre els dos millors equips de la Lliga. El pragmàtic i sòlid Barça de Valverde (34 punts de 36 possibles) visita el revolucionari València de Marcelino (30 de 36). És la nova amenaça per al líder, que s’acosta a un dels seus partits més complicats sense saber si podrà comptar amb Piqué. El club apel·larà al Comitè de Competició perquè anul·li la groga que va veure a Butarque. També demanarà que retiri la que va veure Luis Suárez.

Si no prosperen aquestes al·legacions del Barça, serà el torn de Vermaelen, que no ha debutat encara a la Lliga. El València, que no tindrà Marcelino a la banqueta ja que va ser expulsat a Cornellà, vola a la Lliga amb uns números de líder (32 gols a favor i 11 en contra) si no hi fos el Barça, és clar.