Suárez ja està curat: doblet contra el Leganés

El descans va resultar terapèutic, sí. Luis Suárez va renunciar a anar amb la selecció uruguaiana per sotmetre’s a un doble tractament a Sant Joan Despí. Necessitava curar-se el genoll i aclarir-se el cap. Dues afeccions que, combinades, resultaven demolidores en el rendiment de l’uruguaià, que es mesura pels números. De gols, s’entén. Va volar a Leganés després de dues setmanes de teràpia. Va tornar amb un doblet que li va aixecar l’ànim. I va deixar de tocar-se el genoll.

    

Suárez va passar del zero al deu en la represa al modest estadi de Butarque. Zero gols des de fa un mes i mig, des del gol que va salvar l’empat davant l’Atlètic –l’únic dels 12 partits de Lliga que el Barça no ha guanyat– i 478 minuts acumulats sense somriure sumava l’uruguaià. Una eternitat, fins que el Caçador va atrapar una pilota que se li va escapar a Cuéllar en un xut enverinat d’Alcácer. Casualitats de la vida, la jugada es va repetir mitja hora després: xut d’Alcácer, refús de Cuéllar i segona diana en un remat molt més difícil. Amb el doblet, Suárez se situava entre els deu millor golejadors de la història blaugrana. 125 gols en 162 partits disputats, xifra que dona una magnífica mitjana de 0,77 gols per partit. La d’aquesta temporada (5 gols en 15 partits) és de 0,33 gols per partit. Números que certifiquen l’existència d’una crisi. 

Ajudar amb gols

Però Suárez negava estar en crisi. Abans i després de passar per Butarque. Potser fos una simple recessió. La més greu, no obstant, des que va arribar al Barça l’agost del 2014. Encara que, de facto, Suárez hi va arribar el 25 d’octubre, quan va debutar al Bernabéu el dia que expirava la sanció de la FIFA.  

    

«No patia l’ansietat per no marcar gols, sinó de sentir-me bé per ajudar l’equip», sostenia Lucho a Leganés, proclamant-se immune a la desesperació que envaeix a tots els realitzadors quan els abandona l’encert. L’ajuda que presten davanters com Suárez és, precisament, aportar gols. En va marcar dos i va recuperar l’alegria. Era el primer doblet des del 29 d’abril, quan n’hi va endossar dos a l’Espanyol en el derbi del Camp Nou de la passada campanya.

Una topada «normal» 

«Tenia la confiança de l’entrenador i dels meus companys, per això estava tranquil», va insistir Suárez, sense donar importància al conat d’enfrontament que va tenir amb Cuéllar. «Una topada normal dins del futbol», va relatar. Tampoc l’hi va donar al mal partit del Barça, que va guanyar sense jugar bé.

    

Per obra i gràcia del porter, que va simular un cop del davanter, va veure una targeta d’Undiano Mallenco que no el condemna per a Mestalla com li va passar a Piqué. Vuit minuts després, arribava el segon gol i Suárez va passar al davant de Cuéllar per oferir-li una versió personalitzada de la seva alegria.  

Notícies relacionades

Ter Stegen i Suárez dobleguen el Leganés (0-3)

La cinquena groga de Piqué deixa la defensa del Barça en quadro

    

«És molt treballador, i davant la porteria és una bèstia. Tots sabem la qualitat que té», va dir Ter Stegen del seu company. El meta alemany sí que va sumar un altre zero. En 11 dels 18 partits disputats no ha encaixat cap gol.