Valverde: "¡600 partits de Messi! ¡És una barbaritat!"

Fa poc més de tres mesos que Ernesto Valverde conviu amb Leo Messi. Poc temps encara. Però el seu vocabulari, per molt ampli que sigui, no troba paraules per definir el que passa quan es dirigeix al millor jugador del món. Per aquest procés hi han passat abans cinc entrenadors. Des de Rijkaard, que el va fer debutar el 16 d’octubre del 2004 a Montjuïc suplint Deco; Guardiola, amb qui va trobar el paradís; Tito, que l’havia tingut de petit primer i d’adult després; Tata Martino, en una complexa cohabitació, tot i compartir la condició de 'rosarinos', i Luis Enrique, amb qui tampoc va tenir una relació fluida, encara que finalment van arribar a un pacte.

«S’acaben els adjectius per descriure la trajectòria de Messi. ¡600 partits! ¡És una barbaritat!», va exclamar Valverde, sorprès no únicament per la descomunal xifra de partits amb la samarreta blaugrana que sumarà el geni argentí aquesta nit contra el Sevilla sinó per l’«extraordinària» regularitat que ha demostrat en les seves 14 temporades al Camp Nou. «No és el que fa sinó com ho fa tot», va sentenciar el 'Txingurri', que disfruta de la versió més demolidora de Messi, capaç per si sol de sostenir el Barcelona a l’espera que el seu amic i veí Luis Suárez recobri la punteria.

Dembélé, el 2018

«L’encert depèn de 10 centímetres a la dreta o l’esquerra», va insistir el tècnic, que va voler fer costat en tot moment al davanter centre uruguaià. «El gol és sempre una qüestió de perseverança i Luis és insistent. No es rendeix mai», va destacar Valverde refugiant-se en la inacabable competitivitat que presideix l’exitosa carrera de Suárez, conscient el tècnic també que li està demanant coses noves en un paisatge nou per al nou.

Sense Neymar, ja a París des de fa mesos. Sense Dembélé, a qui gairebé encara no ha conegut l’uruguaià, tot resulta més complex perquè Messi viu ara més a prop de l’àrea que en els tres anys amb Luis Enrique. Sense una pota del trident i més escorat, per necessitat de l’equip, a l’esquerra de l’atac, Suárez pateix. Però Valverde, coneixedor de la transcendència de l’uruguaià en el joc (només ha fet tres gols aquest curs), no perd la paciència, segur que tornarà. Amb Dembélé, en canvi, no vol tenir presses. «El vaig veure l’altre dia a la zona de sorra, descalç, i el vaig estar animant. Però no tornarà amb nosaltres fins al 2018», va reiterar el tècnic, que castigat per les baixes al centre del camp (Sergi Roberto i André Gomes van caure lesionats a Atenes) es quedarà sense recursos en aquesta zona perquè Arda Turan continua  encara a la infermeria.

Almenys, Valverde recupera Iniesta. Resulta curiós el cas del capità. Hores abans de rebre l’alta mèdica, Julen Lopetegui l’incloïa a la llista de convocats de la selecció. «¿Què vols que et digui? Només et dic el que hi ha», va comentar el tècnic blaugrana quan el centrecampista encara no havia saltat al camp d’entrenament Tito Vilanova de la ciutat esportiva. Va sortir i va completar l’entrenament sense cap queixa, així que els metges del Barça van donar la seva autorització perquè jugui contra el Sevilla.

Lopetegui li va donar la seva particular alta abans que el Barça. «Un jugador com Andrés, de tanta categoria, es nota quan hi és i quan no hi és», va explicar Valverde, que podria alinear aquest vespre el seu centre del camp titular: Busquets, Rakitic i Iniesta, i deixar oberta la possibilitat de recuperar el dibuix asimètric amb Deulofeu omplint la banda dreta i Suárez rondant l’àrea a prop de Messi, el jugador que, als seus 30 anys, sumarà els 600 partits de blaugrana, només superat per Xavi (767 partits) i també, precisament, per Iniesta (642).

El Sevilla no serà, segons va recordar Valverde, un rival gens còmode. Berizzo ja sap com fer-li mal al Barça com va demostrar en la seva època amb el Celta. «Serà perillós, però volem arribar a l’aturada amb bones sensacions», va dir l’entrenador blaugrana, feliç per tenir la porteria ben tancada amb «el segur Marc», un porter fiable amb les mans (11 dels 17 partits ha deixat el marcador a zero) i imprescindible «en la sortida del joc».

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

    Però no hi ha ningú més imprescindible que Messi, el geni sobre el qual el Barça ha construït una història tan espectacular com única: 30 títols, vuit Lligues, quatre Champions, dos triplets... Per sobre dels fastuosos números, Leo jugarà avui com si fos el seu primer partit. 

"M'agradaria que cada setmana hi hagués un punt més de distensió en lloc de tensió. Seria bo per a tothom" (Valverde sobre Catalunya)

A diferència d'altres ocasions en què no havia volgut abordar la delicada situació política que es viu a Catalunya, Valverde va ser una mica més explícit: «M'agradaria que cada setmana hi hagués un punt més de distensió en lloc de tensió. Seria bo per a tothom». Després, va recordar que el Camp Nou «és un estadi on la gent s'expressa lliurement i pacíficament».  I per acabar una distesa roda de premsa, Valverde va replicar amb ironia a l'última qüestió en què se li demanava una estàtua per a ell per tot el que havia suportat els primers mesos al Camp Nou. «No, tranquil. No demanis res, està bé com està tot».