Ter Stegen guanya partits

Alemany com és, fiable i sòlid com caracteritza, sempre se li recorden més els errors (aquella passada mal donada a Balaídos) que els seus impressionants encerts. No només juga d’allò més bé amb els peus sinó que té unes mans prodigioses. Acabat el partit a San Mamés, on no fa tant havia encaixat quatre gols després d’una altra passada mal donada que va caure a les botes de Sanjosé, els seus companys es giraven cap enrere per abraçar-lo. Hi ha porters, com Marc André Ter Stegen, que també guanyen partits. Hi ha nits en què el Barça té dos Messis sobre la gespa: el Leo de sempre i el porter, deixant accions plenes de reflex i, sobretot, felines.

Aduriz no deixarà de somiar amb el meta alemany. «Gran part de la victòria és seva, ha estat providencial», va explicar Busquets, encara sobre la gespa de San Mamés, mentre que el seu company es colava als vestidors, orgullós de l’obra construïda. Però sense el més mínim rastre de prepotència. «És la meva feina», va començar dient el porter blaugrana, com si res transcendent hagués fet. Però ell millor que ningú sabia que el seu partit era descomunal i no únicament per aquelles parades davant Aduriz, que va veure com quedaven en evidència el seu catàleg com a rematador de cap i el seu llibre de remats. «Marc està a un grandíssim nivell», va recalcar Busquets, feliç que cada vegada que mira enrere hi veu un colós.

Tres gols encaixats a la Lliga

«Jo sempre miro de ser allà quan l’equip em necessita», va confessar Ter Stegen. I el problema per al Barcelona és que el necessita més que mai. Ell, compromès com està amb els companys, no els sol fallar. Menys a Bilbao, un estadi on li encanta jugar, per més que patís aquells quatre gols de la Supercopa ja fa dos anys, obstinat sempre a derrotar aquells fantasmes. Doncs, ho va aconseguir. ¡I de quina manera! Brillant, mantenint, novament, la porteria a zero.

 

👊👊👊👊
👊👊👊👊
👊👊👊👊

¡TER STEGEN!

👊👊👊👊
👊👊👊👊
👊👊👊👊#AthleticBarça pic.twitter.com/HC2CixdWwb

— LaLiga (@LaLiga) 28 de octubre de 2017

Tot just ha encaixat tres gols en les 10 primeres jornades de Lliga. Es parla molt, i amb tota la raó del món, d’Oblak, el porter que cus el cholisme amb les seves aturades tranquil·litzadores. S’elogia, i amb raó també, Keylor Navas, el meta del Madrid, malgrat que també és cert que se’l posa sota sospita per algunes decisions. 

Amb Ter Stegen, una vegada Bravo va emigrar camí del City de Guardiola, sent suplent ara, se li ha mirat sempre més els peus que les mans. Com si només se li valorés aquell excel·lent control amb els dos peus, xuta d’allò més bé amb la dreta, passa amb precisió amb l’esquerra, a més a més de ser capaç de guanyar partits com si fos un vell porter de tota la vida.

Vell i modern a la vegada. Alemanya l’espera amb els braços oberts per ser el successor del lesionat Neuer en el pròxim Mundial de Rússia, conscients que han trobat un tresor.

La gestió de Zubi 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Qui va trobar realment una fortuna va ser Andoni Zubizarrera, ara director esportiu del Marsella, que es va endur un porter descomunal (i per més d’una dècada) a preu realment de ganga. Va arribar el 2014 en l’inici de l’era Luis Enrique per només 12 milions d’euros. Un regal per disfrutar durant molt de temps.

«Jo només faig la meva feina», deia, una vegada i una altra, Ter Stegen, que ha aconseguit mantenir a zero la porteria en set de les 10 jornades de Lliga disputades. Segella la seva porta amb codis impossibles de desxifrar i transmet una imatge d’enorme serenitat i fortalesa. Shibasaki (Getafe), Sergi Enrich (Eibar) i Saúl (Atlètic) són els herois que l’han batut. ¿Els altres? Res.