Arnaiz, un extrem truca a la porta del Barça

Tampoc fa tant d’aquella escena. «Alba, recull-ho tot. Ens en anem cap a Talavera». Jose (sense accent) Arnaiz (també sense accent com il·lustra la seva samarreta) estava tip d’un dur inici per les categories inferiors del Valladolid. Aleshores tenia 20 anys i va pensar que no valia la pena passar tant de fred a la riba del Pisuerga, angoixat per la soledat, lluny dels seus pares: Manuel i María Paloma. Ho tenia clar. Se n’anava a jugar amb els amics del barri. Però l’Alba, la nòvia que va conèixer a Talavera ja fa uns quants anys, va exercir de motor motivador per frenar la seva marxa sense saber que un parell d’anys després disfrutaria per la televisió del seu brillant debut amb el Barça.

«Millor impossible: titular, marcar i guanyar. El meu equip és el B, però si el míster em necessita pujaré encantat», va proclamar feliç Jose, com l’anomenaven en els seus anys per Zorrilla, o Jose Arnaiz, com va lluir en la seva estrena amb la samarra blaugrana a la Nueva Condomina. Potser va pensar en aquella frase que li havia dit a Alba quan estava desanimat, detestant la soledat, marejat a l’inici perquè va arribar a jugar, com va confessar en una entrevista al diari El Norte de Castilla, de lateral, ¡central! i, és clar, de davanter. Alba somreia al veure com l’extrem de Talavera dedicava el seu primer gol a José, el seu fill de tot just cinc mesos. Un xumet per a ell i per a ella. «¡¡No he deixat mai de creure en tu!! Sabia que la teva humilitat et portaria fins aquí», va escriure l’Alba en el seu compte d’Instagram, feliços tots dos després de protagonitzar un estrany viatge del Nuevo Zorrilla al Miniestadi.

EVITAR UN ALTRE ‘CAS ASENSIO’ 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Estrany perquè el Barça el va fitxar al límit, ja l’última setmana del mercat. Just quan arribava Dembélé, el fitxatge més car de la història, anunciava el club la contractació d’Arnaiz per 3,4 milions d’euros, obsessionat com estava perquè no li tornés a esclatar un altre cas Marco Asensio. Si el de Talavera, que té com agent René Ramos, germà del central madridista, triomfa en el primer equip, l’operació podria arribar als vuit milions. Amb Asensio, el Barça va dubtar tant que el Madrid se’l va endur. Amb Arnaiz, i malgrat l’interès blanc per una de les sensacions de la Segona Divisió de la temporada passada (12 gols en els seus 35 partits amb el Valladolid), el Barça va reaccionar ràpid.

Polivalent en grau extrem (va arribar a jugar fins i tot de porter quan era petit, com testifiquen trofeus que hi ha a casa dels seus pares a Talavera de la Reina), Arnaiz va sortir nerviós –lògic– a la Nueva Condomina. Estava apocat a l’inici. Potser sentia que no podia fallar-li a l’Alba. Ni, és clar, a Paco Herrera, el tècnic amb qui va explotar a Segona. Els va homenatjar tots amb una ruleta increïble a la cantonada de l’àrea petita, deixant regats perfectes i aquell gol tan seu a la zona arnaizana... De fora endins. De moment, ja truca a la porta de Valverde.