El Barça dels extrems sentencia la Copa a Múrcia (0-3)

t de regatejar per als altres, Gerard Deulofeu va decidir que li tocava disfrutar a ell. Primer va treballar per a l’equip regalant dues assistències a Paco Alcácer, que va acabar marcant, i després va fer seure la defensa del Múrcia amb l’infinita descaradura que tant valor té en nits grises. Veient que la festa estava organitzada a la banda dreta, l’apocat Arnaiz, que debutava amb el Barça, va abandonar la seva timidesa al vestidor durant el descans i es va transformar en un altre extrem punxant, atrevit i, sobretot, desequilibrant. Es van rebel·lar els extrems i el Barça ja té la Copa més que resolta, i una injecció de confiança per a Paco Alcácer, el nou que juga poc. Fins i tot també va debutar Cucurella.Equip amb ales

El Barcelona va dominar el partit a la primera meitat. Va tenir la pilota, va tancar el Reial Múrcia a la seva àrea, encara que gairebé no el va inquietar. És més, en la mitja hora inicial les dues ocasions més clares portaven el segell de l’experimental equip de Salmerón, que va arribar a utilitzar fins a set jugadors no habituals en el seu onze inicial. Mateos i Llorente van desactivar la defensa blaugrana, però van tirar malament. Valverde, en la seva rotació més massiva des que és entrenador del Barcelona (fins a vuit peces noves va introduir al seu equip), va apostar pel Barça dels extrems: Deulofeu omplint la banda dreta i el debutant Arnaiz, tímid a l’inici, galopant desbocat per l’esquerra a la segona part fins a destapar-se amb un gran gol .

Sense asimetria

No era, per tant, el tradicional i asimètric dibuix del 'Txingurri', que no té tanta confiança en André Gomes com la que va demostrar Luis Enrique. Ahir, a Múrcia, el va col·locar al capdavant del centre del camp, escortat per Aleñá (interior dretà) i Denis (volant esquerre), convençut el tècnic que rescatar el portuguès d’aquesta melancolia que el persegueix és un assumpte capital. El Barça tenia el partit a les seves mans, malgrat que no trepitjava gairebé l’àrea de Santomé. Però entre tanta passada burocràtica i intranscendent, com aquell mecànic que col·loca cargols en una rutinària cadena de muntatge, sobresortia el desvergonyiment inesgotable de Deulofeu.

El Reial Múrcia havia espantat el Barça amb aquelles dues ocasions, però acabada la primera part va alçar la vista per mirar el modern marcador electrònic de la Nueva Condomina, un estadi de Primera per a un club històric que malviu a les catacumbes de la Segona B, i va detectar que ja perdia. I Deulofeu, per molt que semblés quedar nu i sense arguments a cada regat estèril, no s’amagava. Aquesta és la seva verdadera grandesa, enfrontant-se a Juanra cada vegada que rebia la pilota com si no existís un demà. Al final, després de molt insistir, va servir dos exquisits centres a Alcácer.

Astut ‘Paquito’

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

En el primer, va tocar amb el cap el 'nou' suplent del Barça, però una felina parada de Santomé va evitar el gol. En el segon, en canvi, va estar llest 'Paquito'. Llest perquè amb un moviment previ va esquivar caure en fora de joc, llest perquè es va escapar del radar d’Orfila, el central del Reial Múrcia el va perdre de vista, i llest en aquell astut cop de cap per enxampar amb el peu canviat Santomé i obrir així un partit que estava sent espès. Valverde buscava solucions a baix, mentre Jon Aspiazu i Joan Barbarà, els seus ajudants, ubicats a l’àtic de la Nueva Condomina, asseguts tots dos a la quarta planta, no paraven de prendre notes.            

Al Reial Múrcia, esgotat per l’esforç (havia jugat diumenge a la tarda al gadità poble de San Fernando), se li va obrir el camp per les bandes. Quan va voler adonar-se’n, Deulofeu l’havia obert en canal. I Arnaiz, desposseït de la pesant càrrega que suposa vestir la samarra blaugrana, va voler unir-se a la festa de Gerard. Entre tots dos, virtuosos del regat, van despullar el conjunt de Salmerón, incapaç de frenar la sagnia. Si era una prova, per petita i modesta, donat el feble rival, els davanters van complir la seva missió. Tots tres van marcar en la nit dels extrems.