Messi retrata Buffon

plantejava el duel com una revenja, perquè res tornaria l’eliminació de la temporada anterior, però el Barça es va cobrar el deute que tenia pendent amb el Juventus, encara que es tractés de la lligueta. Va tornar el 3-0 de Torí i va recuperar parcialment l’orgull que tenia malferit des d’aleshores. Cinc mesos més tard –massa tard– va complir com un bon pagador, brindant al subcampió d’Europa una repassadeta. Messi no havia marcat mai cap gol a Buffon, constava en l’inventari del retrobament i li va fer un retrat al veterà meta. Ningú és menys indulgent que ell per perdonar comptes pendents. Sobretot quan s’enfada, que es va enfadar després d’una targeta que reclamava per a Dybala en una agafada que li va impedir un avanç. 

Doblet i triplet

A Leo se li van inflar les venes del coll i va buscar la sang. Va fer dues carreres que van acabar en gol: el primer el va anotar Rakitic i el segon va portar el seu nom, afegint un doblet europeu al triplet domèstic de dissabte.

Gols que van ampliar la victòria barcelonista, redundants del que verdaderament va començar a soscavar el Juventus. Era una jugada de dos contra cinc, i va guanyar la minoria. Només perquè un d’aquells dos era Messi i llavors la diferència numèrica deixa de ser tan gran com sembla. El Barça de Valverde aprèn a caminar arrossegat pel geni, que va tornar a firmar la victòria. És la frase més repetida de la dècada.

Un xut maliciós

D’aquest insondable cervell va néixer l’1-0, el primer que aconseguia fer-li a Buffon, que es va quedar petrificat pel xut creuat maliciós, tan carregat de verí que els 39 anys del gegantí meta no van ser un agreujant. Ni tan sols un juvenil hauria arribat a la pilota. Tampoc al xut al pal que podia haver salvaguardat el resultat una mica abans.

El triomf sobre la Juve va tenir molt de reparador. Va ser més valuós des del punt de vista anímic que del material per a la futura classificació; potser ho serà per obtenir el primer lloc. El Barça es va treure l’espina de la temporada anterior, en la qual va sucumbir acomplexat després de 180 minuts sense anotar i sense donar la sensació que pogués aconseguir-ho.

Baixes de titulars

La cita de la lligueta es va presentar en un moment oportú, amb el Barça agafant empenta i un Juventus que encara no s’ha posat a treballar, per més que lideri invicta la Sèrie A igual que el seu adversari. A l’onze italià li faltaven sis titulars i el seu perfil canviarà quan vagin tornant. No eren noms qualssevol els absents. Eren sis titulars. En la cita de Torí es comprovarà.

No va estar tan malament l’onze italià com denuncia el resultat. Va xutar més que el Barça en el recompte final del partit. També al principi. Va tirar tres vegades a Ter Stegen abans que els hostes taquessin Buffon. Ho van intentar De Sciglio (el lateral dret), Dybala (mitjapunta) i Pjanic (migcentre), fet que revela la varietat de recursos de l’equip italià, malgrat les baixes, i també el seu atreviment, cosa que té més mèrit atenent la fama defensiva que l’acompanya. Van ser accions creades a partir de pèrdues blaugranes, sense que això sigui un descrèdit en absolut: el Barça va xutar de falta en el primer senyal de vida que va emetre  passada una bona estona de partit.

Dembélé, titular

Li va costar una enormitat  a l’onze local veure Buffon sota els pals, sempre ben protegit per la guàrdia pretoriana. La Juve va cedir la pilota perquè el nen s’entretingués, confiat que no li causaria cap dany. La sorpresa només podia donar-se per  alguna acció impredictible, nascuda del talent i la improvisació de genis com Messi o Iniesta, d’alguna concessió. Sandro va obstaculitzar Dembélé quan anava a consagrar-se.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El davanter francès va ser titular i va exercir com a extrem dret. L’única variació respecte a l’equip que va golejar l’Espanyol. Valverde va insistir a jugar sense punta esquerre, cosa que no va resultar tan significativa aquesta vegada per la falta de productivitat. 

El Barça es va encallar a l’insistir per entrar pel centre, rebutjant la possibilitat que Dembélé pogués desequilibrar per la banda amb les seves carreres, de moment molt aplaudides per la parròquia. L’equip té una assegurança de vida en Messi (8 gols dels 13 anotats) que, de passada, va deixar clara la diferència que el separa de Dybala, investit el seu successor abans d’hora. L’aspirant va tirar amb balins; el rei va tirar a matar.