Messi s'enfada i liquida el partit amb l'Alabès (0-2)

A l'espera que el nou Barça arribi algun dia, Messi sempre hi és. Mentre Dembélé s'enfunda la samarreta número 11 i Suárez es recupera de la seva lesió i encreuant els dits perquè Coutinho aparegui, si és que apareix, queda Leo. Amb ell en va tenir prou l'equip de Valverde per completar un pràctic inici de Lliga: dos partits, dos triomfs, sis punts de sis. No va ser un partit exquisit dels blaugranes, però suficient per a tombar un voluntariós Alabès, esperant que li arribin al tècnic blaugrana les peces necessàries per iniciar la seva obra. Fins i tot va debutar Paulinho a la Lliga substituint Iniesta, el capità, ovacionat per tot Mendizorroza, posat dempeus.

AMB EL 4-3-3

Pressió, però sense contundència. Domini del Barça, però sense punteria, almenys a l'inici. Ni tan sols de penal perquè Messi, que va canviar totalment la seva forma de llançar-lo, va topar amb Pacheco, l'heroi de la tarda. El Barça va governar el partit amb un dibuix més reconeixible en què Valverde va apostar pel clàssic 4-3-3, encara que amb diversos missatges en el seu onze inicial. El tècnic veu Aleix Vidal més com a extrem que com a lateral perquè va confiar a Sergi Roberto de nou aquesta posició defensiva.

Tenia el dibuix de sempre, però sense la contundència necessària. Messi, col·locat una altra vegada com a fals nou, tenia Deulofeu com a extrem esquerre, mentre Aleix cavalcava per la seva dreta, quedant el centre del camp de Berlín-2015 al comandament de les operacions: Busquets-Rakitic-Iniesta.

L'Alabès, refundat d'inici a fi en la seva alineació (només van sobreviure quatre titulars, Pacheco, Ely, Manu García i Ibai Gómez, de la final de Copa) va fer un pas enrere. Tancat per l'empenta del Barça. Amb pilota i sense. Tenia la pilota i, sobretot, pressionava amb tanta energia com si s'acabés el món. Però faltava llum. Molt esforç, molt desgast, poca brillantor.

Així, acotat com anava l'Alabès sota aquelles salvadores mans de Pacheco, capaços d'endevinar un penal diferent llançat per Leo, va tenir el seu moment a la primera meitat. Va ser quan Piqué va cometre un doble error. Primer en la passada, després en una lenta carrera. Sobrino va galopar per la recent estrenada de Mendizorroza mentre Ter Stegen feia un parell de passos endavant.

A mesura que Sobrino avançava davant un impotent Piqué s'agegantava la figura del meta alemany. Quan els dos protagonistes, com si fos un duel del vell Oest, es van trobar en l'àrea blaugrana l'equació va ser de senzilla resolució. Al davanter, cedit pel City i ara comprat per l'Alabès, li faltava porteria. A Ter Stegen, en canvi, li va sobrar cos.

TARDA DE PORTERS 

Però l'Alabès ja havia llançat el seu primer missatge. A aquest tan contundent com estèril domini del Barça tenia respostes perilloses. Va ser llavors quan l'equip de Valverde en una acció a pilota parada, falta lateral treta per Messi, va trobar el premi d'un penal a Piqué molt discutit per tot Vitòria.

Va resultar estrany, això sí, l'estil de llançar-lo. Habitualment, el 10, que segueix sent un 'fals nou' amb Valverde, tira a l'esquerra del porter. A Mendizorroza, en canvi, va tirar a la dreta de Pacheco. Va agafar poca carrera i va fer servir un angle diferent per col·locar el seu cos. Leo va disparar amb violència, però telegrafiant tant les seves intencions que el meta de l'Alabès, amb una felina estirada, es va disfressar de superporter.

LA FÚRIA DE LEO 

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Deprimit per aquest error, el Barça va acabar sense energia la primera meitat. Però Messi, ferit per aquell error que ell no es tolera a si mateix, va entendre que li tocava liderar a l'equip. Una vegada més. O sigui, com gairebé sempre. Jordi Alba va aparèixer per primera vegada fins a la línia de fons després de combinar amb Iniesta i el 10, que va olorar la sang a l'àrea de Pacheco, va buscar la pilota amb ferotgia. Es va avançar a la defensa de l'Alabès i el seu xut, que va rebotar en Alexis, va despistar l'heroi de la tarda.

Messi va celebrar amb ràbia aquell gol, conscient que reparava així aquell estrany penal llançat abans. Però seguia sense estar content. No en tenia prou amb un gol. Es va despistar un segon l'Alabès i quan va mirar el marcador ja anava perdent 0-2 perquè l'estrella no entén de plàcides tardes estiuenques. Va firmar dos gols i va marxar de Vitòria alleujat perquè havia resolt el partit amb autoritat.