La companyia Neymar es trasllada a París

Qatar i Neymar van ser dos dels pilars sobre els quals es va assentar el projecte de Sandro Rosell. Amb l'expresident en presó preventiva, i dos anys després de guanyar les eleccions, comença de veritat el mandat de Josep Maria Bartomeu. Amb Rakuten a la samarreta i un nou davanter (¿Coutinho, un altre brasiler?) per recompondre el trident que li va brindar la victòria el 2015.

Neymar es trasllada. La companyia Neymar, en realitat. No se'n va un jugador. Se'n van amb ell el seu conegudíssim pare, el fitxatge més car de la història del Barça, més que el fill, més que Luis Suárez, per tot el que ha costat al Barça i no només de diners; se'n van els Toiss, els amiguets de l'ànima que l'han acompanyat nit i dia perquè el futbolista no sentís nostàlgia del Brasil, i se'n va la cort d'assessors i treballadors de l'empresa, que s'establirà ara a París per aconseguir allò que perseguia: el lideratge en la indústria.

Una empresa mercantil

Perquè això és Neymar. Una empresa mercantil que intenta convertir-se en la primera firma mundial de la indústria del futbol. Ha seguit tots els passos que, segurament, consten en el manual de màrqueting. Però el producte no ha aconseguit el protagonisme únic i exclusiu que pretenia. Ni al Barça ni en el futbol. No ha sigut ni el número u ni el número dos. Ni ha sigut millor que Messi ni ha donat més rendiment que Cristiano Ronaldo.

Incapaç de superar Messi, per més que se'l va investir com el seu successor i segurament aquesta era una altra de les raons que van motivar el seu fitxatge (darrere sempre de la immensa qualitat futbolística que atresora), Neymar es muda a París per abordar una altra escalada al cim.

Hi estarà més a prop, sens dubte. La Pilota d'Or es torna a decidir als despatxos de ‘France Football’. I serà més fàcil aconseguir els mèrits per aixecar-la davant el Troyes, el Dijon i l'Amiens, que davant el Leganés, l'Sporting i el Girona. Les botes Nike es veuran més nítides i lluents quan se les lligui o se les canviï cap al minut 5 de partit.

Insensible als sentiments respecte als negocis, el regne de Qatar ha volgut contractar el botxí més humiliant del club estrella que dirigeix, ara que ha perdut el Barça. Neymar va ser el gran artífex de la remuntada mai vista, amb el 6-1 als vuitens de la Champions. Va marcar dos gols, crucials, perquè es consumés el miracle. Però el decisiu va ser obra de Sergi Roberto, un humil jugador del planter, i la foto va ser la de Messi obrint els braços com un déu inderrocable. Potser llavors va advertir que no tenia res a fer al Camp Nou.

Neymar tampoc va saber conquistar el carinyo dels culers. Sí, l'admiració, amb un vertiginós regat, excel·lent, el catàleg més variat i imaginatiu del futbol mundial. La naturalitat no es compra. Deixarà el record d'un meravellós futbolista que deixa una admirable marca de 105 gols i 61 assistències en 186 partits, i una col·laboració gairebé imprescindible en la conquista dels deu últims títols.

Desfilada pels jutjats

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

També deixarà un record de polèmica judicial, amb mig club desfilant vergonyosament pels jutjats, els dos últims presidents encausats i un Barça condemnat amb dos delictes per totes les maquinacions que va fer per prendre-li al Santos davant els mateixos nassos del Madrid. Florentino Pérez no ho ha perdonat.  

Neymar deixarà, al final, 222 milions perquè el Barça torni a mirar cap al futbol i es reformuli sobre el joc, allò que sempre ha proclamat i que últimament havia perdut de vista, atrapat en el món de les aparences, com ha escenificat fins a l'últim dia, amb més pena que el primer en què el va presentar.