Xafardejant amb Laporta

L'expresident del Barça desvela al seu pas per 'La sotana' un suposat suborn de Rosell al representant de Touré Yaya per perjudicar els comptes de la junta sortint el 2010

img 0197

img 0197

3
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Joan Laporta va arribar poc orientat a ‘La sotana’, un programa de ràdio que emet cada dijous la Cadena SER Catalunya en què el futbol serveix com a pretext per a l'humor. De les poques alegries que ha deparat el món de la comunicació en els últims anys, aquest espai “100% lliure de periodistes” n'és una. “¿Tot això s'emet per la ràdio?”, va preguntar, irònic, ja començat el programa. “He vingut perquè el meu entorn més pròxim està molt content amb vosaltres”, va explicar als editors de l'espai. “Aquest és el teu programa, Jan”, li van replicar.

En aquest ambient, l'expresident del Barça va sortir a jugar sense complexos a un terreny que desconeixia, però a un joc que domina amb agilitat. I s'hi va sentir còmode, a jutjar pels aplaudiments i les riallades que va deixar anar. El programa, que va servir per celebrar les 100 edicions de ‘La sotana’, va transcórrer per les xafarderies, el desmentiment i la confirmació.

Així, Laporta no va rebutjar cap tema -només es va mostrar incòmode amb el 'cas Rosell'- ni cap pregunta. “M'impacta veure'l a la presó”, va dir sobre el seu successor a la presidència.

EL TRASPÀS DE TOURÉ YAYA

Encara més, l'expresident blaugrana va desvelar un suposat suborn que hauria fet Rosell a Dimitri Seluk, representant de Touré Yaya, el 2010 per perjudicar els comptes de la junta de Laporta. Un moviment clau en la futura acció de responsabilitat promoguda per la junta entrant aquell any, la capitanejada per Sandro Rosell.

L'exmandatari blaugrana va revelar que, a l'acabar el Mundial de clubs d'Abu Dhabi, Touré Yaya va demanar que el venguessin aquell mateix mes de gener ja que “no jugava de titular indiscutible”. Laporta va traslladar el desig de l'ivorià a Pep Guardiola, i l'entrenador va demanar que el centrecampista es quedés a l'equip fins a final de temporada. Segons el relat del llavors president, Touré Yaya va accedir a quedar-se si al final de temporada el venien.

Així doncs, abans d'acabar la temporada, la junta de Laporta tenia un acord amb el Manchester City per la venda del centrecampista africà per 32 milions d'euros. “Llavors, ve el seu representant, Dimitri Seluk, al meu despatx a principis de juny i em demana un milió més -una part del traspàs ja anava a parar a Seluk-, per no vendre'l després de l'1 de juliol. Em va dir: ‘Els que entren ara m'ofereixen un milió més”, va detallar Laporta. “No t'ho puc donar perquè són diners del Barça, i de la meva butxaca no ho tinc”, va ser la resposta de l'advocat. 

Segons l'expresident, la junta de Rosell havia acordat amb el representant del jugador un milió d'euros més si aguantaven la venda de Torué Yaya una vegada acabada l'era Laporta, de manera que la venda ja computaria en els números de l'era Rosell. Finalment, la nova junta va vendre Touré al City per 30 milions la primera setmana de juliol, va explicar Laporta. “Hi ha dos milions que no sabem on van anar a parar... perquè amb el City en teníem acordats 32”, va afegir. Malgrat tot, Laporta va voler constatar que el jutge no va veure pèrdues en el global de la gestió de la seva junta.

ELS INTERESSOS A QATAR

Notícies relacionades

L'advocat també va parlar sobre "l'error històric" de Qatar. Laporta es va reafirmar en la idea que “Rosell, Faus i Bartomeu tenen interessos" al país àrab. L'expresident va demanar que s'investigués el contracte amb Qatar ja que “està per sota del que val la samarreta del Barça, i, com que casualment tenen interessos allà, això fa sospitar”.

L'expresident va qualificar l'era Rosell-Bartomeu com la pitjor institucionalment de la història del club, cosa que, segons ell, els hauria de fer convocar eleccions. Sobre aquest tema, Laporta va mostrar la seva voluntat a presentar-se candidat a la presidència "en els dos anys vinents". Encara que, a priori, les pròximes eleccions són el 2021, no es va voler comprometre més enllà. “Ara estic amb ànim i preparat”.