El 'Barrilete còsmic II' vesteix de blaugrana

Va entrar com si estigués a casa seva. Feliç, saludant a tothom, amb ulleres de sol, fosques, com si els raigs haguessin de penetrar a la sala de premsa del Camp Nou, ubicada al subsol de l’estadi. Però així va entrar Dani Alves en la que va ser la seva casa durant vuit llargs anys en què es va convertir en un dels millors laterals de la història del Barça. Feliç perquè «l’hòstia amb classe», com ell mateix va definir la seva sortida de Barcelona arribant gratis al Juventus, va suposar una bufetada a la cara de la directiva de Josep Maria Bartomeu. «No vaig voler ser tan extremista», va començar dient el defensa brasiler, que va tornar bel·licós, i amb moltes ganes, a casa. «No m’agrada quedar-me a dins amb sensacions negatives o energies negatives. Per això, vaig voler posar-la fora», va afegir.

«Me’n vaig anar sense merèixer-m’ho, per una porta per on em volien empènyer», va proclamar Alves, que va recordar, a més, que va concedir aquella entrevista al diari ABC de Madrid perquè «sabia que ells no em podien manipular com sí que haurien fet els mitjans de Barcelona». Així és, i ha sigut sempre, Alves. Quan era a Barcelona, renegava, i gairebé diàriament, de Madrid. Quan viu a Torí, maltracta la de Barcelona. «Tot el que vaig viure al Barça va ser increïble, sensacional. Però si algú s’ha sentit malament, li demano disculpes», va afirmar.

Alves vivia feliç el seu retorn al Camp Nou, trepitjant aquella gespa que va fer seva per la banda dreta, connectant amb Messi, generant una espectacular química futbolística, ensenyant-li l’estadi a Dybala, la jove joia que bressola a Torí. «No havia tingut fins ara l’oportunitat de trepitjar aquesta gespa, he sentit una emoció brutal», va confessar el brasiler. Potser li deia a l’emergent estrella argentina com és de difícil jugar contra el Barcelona de Messi a casa seva. «Al Camp Nou els partits es fan molt llargs», va admetre Alves.

Tan llargs que es necessita una despesa extra d’energia per sobreviure, fins i tot tenint un còmode i tranquil 3-0 a favor. «S’haurà de fer un esforç bàrbar, però valdrà la pena perquè s’hauria eliminat el millor equip del món», va recalcar l’exdefensa blaugrana, orgullós del seu passat. «Soc feliç per tornar a casa. Soc culer, però quan rodi la pilota ho aparcaré tot», es va autoexigir, conscient que ha de «bloquejar» les emocions per encarar un partit que no ha viscut mai.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Al Camp Nou, i amb Messi com a rival, tenint, alhora, Neymar, el jove que va bressolar a Barcelona, com a màxim perill davant seu. Per això, Alves vol comportar-se «com un professional», obligat com està a «defensar els colors de la meva institució i aparcar-ho tot quan rodi la pilota».

60% Juve; 40%, Barça

Ara juga amb la Juve, però diu que segueix tenint el cor blaugrana, per més que el seu caràcter, alegre, extravertit, diferent i original, no connecti, curiosament, amb l’afició del Barça. «No sé com em rebran. Aquí n’hi ha molts que m’estimen, m’han estimat i em seguiran estimant. Però a Catalunya les persones són molt, molt, molt especials. El meu estil de vida no va amb ells», va recordar Alves, posant fins i tot xifres sobre com veu l’eliminatòria. «Hi ha un 60% per a nosaltres i 40% per al Barça», va afegir el defensa. «Soc culer, independentment del que passi al partit».