El Barça firma un partit de 9 a Granada

Suárez i Alcácer encarrilen un triomf imprescindible sobre un Granada que només va molestar una estona

 

  / GETTY / AITOR ALCALDE

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

ta de conèixer la transcendència que adquireixi el seu gol amb el temps, Paco Alcácer es va guanyar la porció de mèrit si el Barça conquista la Lliga. Com Mathieu el primer any de Luis Enrique o Munir en el segon, una aparició del fitxatge més discutit de la temporada –amb permís d’André Gomes– li brindarà tots els elogis negats fins ara per permetre al Barça seguir l’estela del Madrid.

     A l’escenari on el campió va revalidar el títol, va viure moments de dubte contra el mateix Granada feble i temorós que només va fer la punyeta una estona amb l’1-1. Hauria sigut una condemna injusta i immerescuda, perquè el Barça només va cometre un error. Una badada defensiva blaugrana, l’única, va derivar en el gol del momentani empat de Boga que Alcácer va desarmar. L’altre nou de la plantilla va completar la feina que havia iniciat el nou titular, que li va donar l’assistència i el va col·locar camí de la glòria. Si serà duradora o efímera, es veurà aviat. Rakitic i Neymar, en l’últim minut amb el seu gol número cent van donar color a una victòria imprescindible. Ochoa i els pals van evitar que fos més àmplia. 

L’ORGULL DEL BARÇA

Luis Suárez va marxar l’any passat de Granada amb tres gols i va reaparèixer marcant-ne un. En un escenari tan emblemàtic ningú més indicat que l’uruguaià per encarnar l’esperit de resistència d’un Barça que es resisteix a perdre, tot i les badades, allò que tant li va costar guanyar.

    

Sobre Suárez i la seva insistència va descansar l’equip per treballar-se el triomf. Va fer un gol, va fer una assistència, li van fer un penal, va estavellar una pilota al travesser, va fer brillar Ochoa… Suárez va aportar la força, l’afany, l’entusiasme, la brillantor d’un equip que va comparèixer lànguid i es va acomiadar conservador després de saldar el propòsit de la seva visita.

    

També ho va fer Neymar. Al seu estil. Fa temps que el brasiler ocupa un paper secundari per voluntat pròpia, per no erosionar la química del trident. Corrent per la banda, va ser un torrent de joc que només s’obturava en l’últim instant: en la rematada. I en l’últim instant, al final, va desencallar amb el gol que hauria de desterrar els seus complexos.

EQUIP DE ROTACIONS

Molt aviat va quedar clar que l’interès del partit residiria a veure quan trigaria el Barça a obrir el marcador. L’escarment de la Corunya encara estava present, tot i que la presentació barcelonista, plena de rotacions, es va assemblar a aquella, tan parsimoniosa. Va durar poc, és veritat.

    

Els esdeveniments van invitar a pensar que l’equip s’havia centrat a partir de l’entrada d’Alcácer per Rafinha. No tant per la rellevant aportació del valencià, tot i que també per l’oportú 1-2, sinó per la reacció de l’equip a la recomposició que va ordenar Luis Enrique. 

DUES NOVETATS

El tècnic, que havia arriscat prescindint del factor Umtiti (l’únic jugador que garanteix la victòria: el Barça n’ha sumat 17 de 17 amb el central francès) va idear una cosa que pretenia sorprendre el Granada. Va recuperar el 4-3-3 i va operar una novetat sorprenent: el canvi d’ubicació habitual d’André Gomes (desterrat a l’extrem dret, perquè això va semblar) amb la de Rafinha, habitual extrem que va tornar breument a fer d’interior esquerre. Una lesió va fer abandonar el camp al trencadís brasiler.

Notícies relacionades

    

Llavors va aparèixerAlcácer, un  nou tan pur com Suárez que va haver de jugar de set. A l’equip ja li faltaven Piqué, Umtiti, Iniesta i Messi, i es ressentia de tan sensibles absències. Lògic. Els seus recanvis (Sergi Roberto, Mathieu, Alba i André Gomes) van rebaixar el nivell però no fins al punt de sucumbir a un condemnat al descens, que va demostrar les seves penúries. Jugant amb cinc defenses, va ser un colador amb la quantitat de cops que Suárez els va guanyar l’esquena. Gràcies a la seva tenacitat i gràcies a les passades dels altres.