Cita amb l'impossible

Va fer un cop d’ull a la sala de premsa de Sant Joan Despí, plena, i abans d’asseure’s, va mussitar: «El teatre dels somnis». No era Old Trafford. En tot cas, Luis Enrique podrà aplicar l’analogia al Camp Nou sense ironia quan el seu Barça salti a la gespa a perseguir un dels desafiaments més grans del seu mandat, el més gran deixant de banda els partits que van suposar títols: guanyar per 5-0 el PSG i eliminar-lo de la Champions.

Luis Enrique va apel·lar a l’estadi perquè els doni un cop mà: que els culers assisteixin en massa «hiperexcitats» –així els vol– i que ofereixin al seu equip una d’aquelles nits inoblidables, encara que consideri que l’equip ha de jugar «amb fredor i paciència». Mai abans s’ha vist en la tessitura d’haver d’invocar ajuda de fora, perquè mai abans s’ha vist en aquest dilema, cosa que no deixa de ser una virtut: ningú els havia clavat mai abans una pallissa que els obligués a una remuntada com aquesta.

57 INTENTS INFRUCTUOSOS

I no és una remuntada qualsevol. Exigeix un 4-0 com a mínim per accedir als penals, o cinc gols de diferència per cada un que aconsegueixi el PSG. Seria una gesta. Un episodi únic que no s’ha produït mai en la història de la Champions.

"M'importa un rave entrar en la història, a mi m’importa passar l’eliminatòria», va dir el prosaic entrenador del Barça, que només procura preocupar-se que el seu equip faci tot el necessari per protagonitzar una remuntada mai vista.

Cinquanta-set vegades, informava el diari Sport, s’ha produït a la Copa d’Europa la conjuntura que afronta el Barça d’haver d’aixecar quatre gols del partit d’anada. Per ara, és una cita amb l’impossible. Cap club ho ha aconseguit. Ni el Barça de Tito Vilanova, que en la semifinal 2012-13 va encaixar un 4-0 del Bayern. La tornada es va saldar amb un 0-3 més vergonyant. Quatre anys abans (2009) el Barça de Guardiola va defensar a Munic un 4-0 i en va tornar airós (1-1).

MARCAR SIS GOLS

Luis Enrique no té la sensació que el seu equip hagi de fer «el millor partit d’aquests tres anys» fins i tot assumint que es tracta d’una empresa «molt complexa», i potser aquesta és una de les raons per les quals és optimista. La raó principal, quan li van preguntar, va ser aquesta: «Estem a meitat de l’eliminatòria, i si un equip ens n’ha fet quatre, nosaltres en podem fer sis, i això ho hem fet no un cop, sinó uns quants». Els últims, a l’Sporting i al Celta.

Unai Emery no es deixa impressionar tot i que només ha guanyat el Barça en 2 dels 24 partits com a rival. Ni es va mostrar triomfalista davant la impensable renda que defensa. «Si una cosa he après en el futbol és que sempre hi ha d’haver respecte», va dir ahir assegut a la sala de premsa del Camp Nou. Tampoc era Old Trafford, com la de la ciutat esportiva. «Hem de jugar amb personalitat», va assumir el tècnic del PSG, que va coincidir amb Luis Enrique que els 90 minuts poden donar per a molt.

UNA NOVETAT PER BANDA

Han transcorregut tres setmanes del primer enfrontament. Sobre la gespa es veuran les cares pràcticament els mateixos jugadors, senyal que no hi ha baixes significatives i que els dos entrenadors tenen molt clar quin és el seu onze de gala. Emery no recupera Motta, absent a l’anada per sanció, però sí Thiago Silva, que substituirà Kimpembe. Luis Enrique també farà un canvi: Rafinha ocuparà el lloc d’André Gomes. Iniesta, que només juga els partits grans, tornarà a ser titular. 

Si Emery demana als seus homes personalitat, Luis Enrique els reclama als seus que generin el joc perquè l’aproximin al gol i la gesta. No ha pensat en els penals, com sí que que ho va fer el PSG practicant-ne abans de sortir de París –«no n’hem assajat i a Ter Stegen no se li ha de dir res perquè només ha d’intentar parar-los»–, ni tampoc s’ocupa de gestionar les emocions dels futbolistes en un duel crucial com aquest. Emery, en canvi, entén que serà una faceta important. «Hem d’atacar, però hem de defensar i gestionar els temps del partit. Quan calgui patir, haurem de patir i també haurem de fer pressió perquè ells pateixin».

COP MUNDIAL

Emery té confiança i Luis Enrique és optimista, amb una «fe indestructible». La mateixa que té Luis Suárez i milions de culers. L’equip ha experimentat una progressió –i ha firmat uns resultats– que abonen aquesta fe.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

«El partit durarà 94 o 95 minuts i hem de ser pacients; ambiciosos, però sense jugar a la desesperada ni tornar-nos bojos», va dir un dels homes més apassionats del vestidor. Els dos Luchos van apel·lar a la fredor abans que a les presses, malgrat l’extraordinària necessitat de gols. «És un partit que tenim ganes de jugar des de fa uns quants dies», va dir Suárez, ansiós per donar «un cop espectacular a nivell mundial». 

Luis Enrique, però, va limitar aquesta paciència als límits del terreny de joc. Del públic n’espera tot el contrari. Vol un Camp Nou «a rebentar, hiperexcitat, una olla a pressió» que ajudi a superar els mals moments que es produeixin en el partit i que els acompanyi en el llarg camí a la utopia.