Luis Enrique no plora

Se li nota. Se li nota molt. A Luis Enrique hi ha moments que li encantaria tenir 20 anys. O 22. Seguir sent futbolista. Un d’ells. Avui, sense anar més lluny, és un d’aquells dies. Un dia calent, ideal per al seu temperament noble, competitiu, determinant. Sentir el caliu dels seus i sortir a guanyar el rival, acorralar-lo, competir, vèncer. Disfrutar de la passió del futbol, de l’ambient coper, de la possibilitat d’aixecar una eliminatòria a casa, en un ardent Camp Nou.

Tot això, i més, és el que sentia ahir Luis Enrique i que va aconseguir transmetre en la seva conferència de premsa, més agradable que mai, més pròxima que mai, més sincera que mai. D’aquí ve que la primera lectura sigui la de transmetre, de cara al partit de tornada de Copa (21.15 hores, beIN LaLiga) contra l’Athletic (1-2), la necessitat de comptar amb un Camp Nou al més semblant al San Mamés de dijous i, fins i tot, encomanar als seus, ja per si mateixos disposats a fer un gran desplegament, aquelles ànsies i predisposició a deixar-se la pell al camp per no perdre, ja, la via del primer gran títol de la temporada.   POLS FÍSIC

Luis Enrique no té cap dubte que el seu equip està a punt per al pols físic que li proposarà Ernesto Valverde. «un dels millors entrenadors que conec». També creu que l’ambient a la plantilla «no pot ser millor, ja que tot està en sintonia, ja que si hi ha algú acostumat a viure, treballar, entrenar-se i jugar amb soroll al seu voltant, aquest és el Barça». 

El Barça, segons Luis Enrique, necessita un Camp Nou entregat. Unes graderies calentes, tot i que no hostils. Un cop aparcades les banderes, els ADN futbolístics dels uns i dels altres no tenen res a veure, encara que les disputes coperes (28 títols per al Barça; 24 per a l’Athletic) demostren que la igualtat és absoluta. D’aquí ve que, de la mateixa manera que els 44.772 espectadors de dijous passat a San Mamés van ser vitals perquè allò acabés (2-1) (¡i amb nou els de casa!), ara el Barça necessiti l’empenta dels seus per remuntar.

L’any no ha pogut començar pitjor per als barcelonistes. I no parlem, no, dels àrbitres («el comportament del club i meu ha sigut irreprotxable»), sinó de les ocasions perdudes per guanyar a la catedral i a Vila-real. Pot ser que Luis Enrique, de la mateixa sang calenta que Gerard Piqué, pensi el mateix que ell sobre els arbitratges, però el seu comportament ha de ser «irreprotxable». És evident que cal tornar a la va dels títols per tornar a trepitjar l’alfombra vermella de la Pilota d’Or, de la Bota d’Or i The Best.

         LA MALA RATXA DE NEYMAR

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Ningú coneix quin serà el futur de Luis Enrique, tot i que és sabut (no oblideu l’adeu de Guardiola), que com més s’endarrereixi tot, més possibilitats hi ha que no renovi. Tothom sap que, si Valverde no hagués tingut contracte  amb el seu Athletic, ara estaria assegut al tron de Lucho. Qui sap si serà el seu relleu. El que sí que se sap és que totes les mirades tornaran a dirigir-se cap a Messi, que tampoc ha renovat i segueix sent qui decideix. Fins i tot si Neymar acabarà avui amb la seva pèssima ratxa de gairebé 1.000 minuts sense marcar.

És la nit en què els amics de Messi, com anomenen, això sí, pejorativament, a l’Argentina l’albiceleste, han de demostrar que no van anar a la gala de The Best perquè volien arrasar l’Athletic. Com va dir Luis Enrique, més val no mirar la tele per no presenciar determinats xous. Avui The Best tornarà a vestir-se de blaugrana, encara que el trofeu de la FIFA estigui en una vitrina de Madrid. El Barça vol tenir aquesta nit un comportament futbolístic «irreprotxable». Perquè, com va reconèixer ahir Lucho, «el més fàcil és queixar-se, plorar». I aquest és un equip que, en lloc de llàgrimes, regalima gols.