'Aquest any, tampoc'

Que el Barça vagi tercer de la Lliga es pot explicar des de molts punts de vista. Començant per la porteria, on costa recordar una parada de Ter Stegen que hagi valgut punts, i acabant a la davantera, on un Neymar voluntariós i assistent no marca des de principis del mes d’octubre. La capacitat ofensiva de l’equip en aquest inici d’any es resumeix en dos gols, tots dos producte de la genialitat de Messi en accions a pilota parada. L’equip no ha sigut un desastre però en la línia de la temporada, segueix sense estar fi. 

I si el Barça ha començat malament l’any, encara pitjor han estat els àrbitres que li han xiulat. Però davant la quantitat de punts que s’han escapat aquesta temporada, les paraules de Piqué, insinuant una conspiració –tot i que trobaran molts adeptes entre el barcelonisme–, no semblen ser oportunes, ni tampoc la millor estratègia. Un equip que ha guanyat sis lligues i tres Champions en vuit anys es mereix mantenir el mateix esperit guanyador que els va portar a estar molt per damunt de ridícules teories conspiradores de cert èxit en segons quins fòrums. Aquella suficiència amb la qual s’observava la teoria del villarato hauria de ser recordada ara que uns errors grollers alimenten la temptació de recuperar un victimisme ja oblidat.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Les queixes arbitrals sonen al passat, quan es col·leccionaven greuges per justificar que «aquest any, tampoc». El mateix Piqué que comentava fa uns quants mesos que el Barça s’havia convertit en un equip guanyador, recupera una tradició impròpia d’una generació que presumeix orgullosa d’haver oblidat aquells complexos.

Una cosa és assenyalar els errors, sentir-se puntualment perjudicat, i una altra de molt diferent insinuar una conspiració. En un club sense portaveus que facin soroll a la dirigència, les paraules de Piqué fan ressò i es multipliquen. Però no confonguem, el lament públic no hauria de ser responsabilitat de cap altre càrrec del club. Que l’entitat no tingui lideratges mediàtics no significa que el seu portaveu més brillant no pugui equivocar el tret. L’equip ha de posar l’accent en allò que pot controlar i centrar l’esforç a recuperar aquell joc que el va fer ser tan superior: aquell que minimitzava l’atzar –en qualsevol dels seus sentits–. Piqué sap quina és la clau, la va donar a Vila-real: «No en tenim prou de ser superiors, hem de ser molt superiors». Efectivament, quan un no busca l’aprovat sinó que s’acosta a l’excel·lència, que el professor li tingui mania o no deixa de ser rellevant.