Messi honra Cruyff

Ara que va bé d'ànims, enfortit pels resultats de les anàlisis del càncer, Johan Cruyff va rebre una altra injecció d'adrenalina per la via que més energia li ha donat tota la seva vida: el futbol. Ni que fos pels milers de persones que van pronunciar el seu nom i el van recordar, devia sentir un pessigolleig especial, les orelles xiulant-li segurament assegut davant del televisor contemplant el Barça, al qual poques vegades deixa de seguir. Inesperadament, la figura del 14 immortal va sobrevolar pel Camp Nou i per la memòria de quants estimen aquest esport. Hi ha tantes coses que invoquen un dels grans de la història, però n'hi ha molt poques tan singulars com l'escena que es va viure. Una escena reservada als elegits. No hi ha molts. Cruyff era un d'ells. Messi, també, per sobre de tots.

De sobte, enmig d'una nit més difícil del que va reflectir el marcador, Leo va lluitar per una pilota que semblava perduda, va ficar el cos, va pressionar els colzes i va acabar a terra. Messi va agafar la pilota i la va plantar en els 11 metres, amb el Camp Nou travessant els dits perquè tot anés bé, que no li entressin dubtes, que no xutés a peu parat com Neymar, que fes el mateix que en falta que va colar per l'escaire, preguntant-se perquè com més lluny està més fàcil ho té i, ara, allà tan a prop...

I llavors va ocórrer. Va ocórrer que, després d'haver marcat ja el gol de Maradona, a Messi li va agafar per imitar una altra llegenda, i es va vestir de Cruyff. Va tocar la pilota en curt i allà va aparèixer Suárez, amb el porter ja mig caigut, per rematar, convertit en Jesper Olsen, i rematar l'escena amb un final diferent. Olsen l'hi va tornar a Cruyff; l'uruguaià, amb ànima de golejador, es va avançar a Neymar («el penal era per a mi, l'havíem entrenat Leo i jo, però Luis estava més a prop i va marcar», va reconèixer), i va tancar un altre hat-trick que el col·loca al capdavant del pitxitxi (23), un per sobre de Cristiano. 

Així és el Messi d'ara, tan feliç, tan encantat amb els seus amics, que va regalant els gols que abans no cedia. Es va quedar a un del 300 a la Lliga. Ja ni li interessa lluitar en això amb Cristiano. Prefereix veure somriure Suárez, que sí que viu més dels seus gols i al qual ja havia fet una altra assistència, o a Neymar amb les seves filigranes. 

INCREDULITAT I ENAMORAMENT

El Camp Nou, que creu haver-ho vist tot, es va portar les mans al cap sota un immens «ohhhhhh» que no acabava mai, amb la gent mirant-se els uns als altres, pessigant-se i, enmig d'aquella barreja d'incredulitat i enamorament, posar la vista enrere i recuperar la figura espigada del Flaco: «Com el de Cruyff». Una simple frase per unir a dos genis, 33 anys després d'aquella escena amb l'Ajax, i que augmenta l'aura de Messi, cada vegada més terrenal en qüestió d'emocions i cada vegada més estratosfèric en tota la resta.

Notícies relacionades

Neymar: "El penal era per a mi"

El Barça esclafa el Celta

Un penal per recordar. Un penal que té un dret d'exclusivitat. No tothom té carta blanca per imitar segons que genialitats. Que l'hi preguntin a Henry, que no és un qualsevol, i que també ho va intentar amb Pires a l'Arsenal. I la van pifiar en un ridícul que els persegueix. Amb Messi no podia sortir malament. Qui si no podia fer de Cruyff com ja va fer de Maradona. Això sí, el debat dels necis serà preguntar-se si és una falta de respecte, una cosa que ningú s'ha preguntat mai amb Cruyff. Eren altres temps on el futbol estava per sobre de tot.

Així que gràcies a Messi, segur que Johan es va sentir millor.