El Barça esclafa el Celta

De videoteca. Un altre cedé per guardar, dels molts que ja comencen a atresorar els culers. L'últim de la col·lecció no ha de durar necessàriament 90 minuts, fora que l'aficionat vulgui disfrutar d'un bon partit de futbol no tan sols del Barça, sinó d'un Celta fantàstic mentre va resistir la seva fe. Va claudicar, com tots, tombat pel trident.

Tres són massa. Ja era un Barça irresistible amb Leo Messi (ho diuen els títols de l'última dècada)  i la suma de Suárez i Neymar han forjat un Barça demolidor, inabordable. Sobretot, quan es posa mans a l'obra. I aquest diumenge tenia un compte pendent per cobrar-se que s'havia guardat durant mesos. Des de setembre, ni més ni menys. Tota una volta de campionat.

UN CATÀLEG DE GOLS

El 4-1 va coure i molt, perquè aquella golejada se la van menjar Messi, Suárez i Neymar al camp. La van tornar corregida i augmentada fins al 6-1. El cedé ha de ser per conservar la factura dels gols. Extraordinaris, meravellosos, tots, inoblidables, encara que cap va ser original. Ni tan sols el penal indirecte que va ser ideat i executat per Johan Cruyff fa més de 40 anys. Entre Messi i Suárez van ordir l'estratagema de què es traurà punta, sens dubte.

Una falta de respecte, diran. Com la 'lambretta' de Neymar a l'Athletic, que va repetir sobre un atònit defensa del Celta, amb el marcador folgat i ampli (5-1) i abans de posar el colofó a un festival golejador dirigit pel millor de tots els temps. Messi va marcar dos gols, va donar dues assistències –tres amb la del penal indirecte perquè suárez s'apuntés el triplet– i va forçar el penal que brindarà debats de tots els colors. Fins i tot grocs buscant l'escàndol.

SENSE LA PEDRA

Messi va treure la pedra del ronyó dimecres, un dia després de la litrotícia. Es va notar, encara que l'astre brilla cada dia. Com si se sentís alliberat i feliç, es va treure una actuació d'antologia. De 10.

Era un dia d'efemèrides i està contrastat que Messi mai passa de puntetes per les dates assenyalades. Ahir tocava celebrar un any sense derrotes al Camp Nou (l'última, un 0-1 davant el Màlaga, datava del 21 de febrer de l'any passat) i estava a prop d'arribar als 300 gols de Lliga. Suárez es va emportar la pilota commemorativa dels 31 partits sense perdre (28 victòries) a casa i la dels 30 consecutius invicte.

De ratxa en ratxa marxa el Barça sobre la temporada de forma més autoritària que l'any passat, cosa que hauria de començar a preocupar els seus rivals. Per més que s'enfrontés al Celta B per les baixes tan sensibles que patia, entre elles la del tan perseguit i desitjat Nolito. Luis Enrique va alinear el Barça A, el de la Lliga, superat el tràmit de Mestalla del qual tan sols va conservar un jugador: Sergi Roberto. Rakitic va descansar perquè ja ha superat els 2.500 minuts de competició.

PARELLES DE BALL

Notícies relacionades

Messi i Suárez emulen el penal de Cruyff

El Barça esclafa el Celta

Per aquí van els tres davanters. Semblant desgast acumulen, però ells són insubstituïbles. Messi per sobre de tots. Per molt limitat d'efectius que estigués, Berizzo va intentar esprémer la seva exigua plantilla per sorprendre Luis Enrique. Va remoure la defensa: Planas va lidiar amb Messi; Hugo Mallo, el capità i que sol jugar de central, va exercir de lateral dret perseguint Neymar (Jonny va passar al centre, un privilegi ahir) i Cabral es va encarregar de Suárez.

Els tres defenses havien vist una targeta abans del descans. Quan els tres blaugranes van començar a moure's, després que Guidetti compliqués el camí, (el suec va mostrar un caràcter que va trencar el mite de la presumpta fredor nòrdica), va sonar la música del ball.