«Pim, pam, pum...»

Hi eren tots quatre, vestit fosc tots, camisa blanca, corbata carmesina de Bartomeu, Benedito i Freixa, blaugrana la de Laporta, passejant per la tarima de l'innovador plató de TV-3 en un majestuós i silenciós Camp Nou -alterat pel so d'uns ventiladors gegants-, il·luminat com si hi hagués d'haver un partit de futbol. Tots quatre eren allà dalt mirant la gespa, ansiosos alguns (Laporta i Freixa més que Bartomeu i Benedito) de trepitjar la gespa per alliberar nervis i tensió. Nervis acumulats en la campanya electoral i tensió abans d'un debat únic i singular.

Únic perquè va ser el primer i, a la vegada, l'últim. A mesura que els quatre candidats anaven arribant a l'estadi, encara amb llum solar, es retratava també el desenvolupament d'aquesta campanya. Tot pautat per rigorós ordre, marcat sempre per les firmes recollides. Va aparèixer primer Freixa (20.35 h), amb la jaqueta cordada, envoltat d'un grup de set persones. Després va arribar Benedito (20.39 h), acompanyat de la seva dona, amb la jaqueta ben cenyida, també amb set persones, inclosos responsables del seu projecte. Immediatament després, i com si tornés a casa seva (va estar a la llotja del Camp Nou del 2003 al 2010), va entrar Laporta amb l'americana a l'espatlla escortat per a penes tres persones: Rafael Yuste, que seria el seu vicepresident esportiu; Joan Oliver, el seu futur director general si guanya, i Jordi Finestres, el seu cap de premsa. El ràpid ritme d'entrada dels candidats es va frenar després.

A la porta de l'estadi hi havia Ramon Adell, president de la junta gestora, amb els directors de Catalunya Ràdio (Fèlix Riera) i TV-3 (Eugeni Sallent), esperant l'aparició de Bartomeu, l'últim a arribar (20.50 h) perquè és el candidat amb més firmes.  I va ser, a més, el candidat més familiar perquè no només va entrar amb Marta, la seva dona, sinó que darrere seu hi havia els seus dos fills, a més de Jordi Cardoner i Manel Arroyo, dos dels seus pilars, tant en la junta (eren vicepresidents) com en la campanya, juntament amb Jaume Masferrer, ideòleg, guru i guia de l'expresident.

«Potser no tan aviat»

Després, tots quatre i els seus respectius seguicis es van colar a l'interior de la llotja del Camp Nou on es van saludar. Després, fredor absoluta a la foto prèvia al debat. A penes es miraven. ¿Salutacions? No, gràcies. ¿Complicitat? Tampoc. Tan a prop tots quatre i, al mateix temps, tan lluny. A sota, els impressionants focus il·luminant l'exquisida gespa de l'estadi i a dalt quatre socis que s'evitaven amb els gestos. I fins i tot amb les mirades. Les americanes de Bartomeu i Laporta es tocaven, però ells somreien, indiferents a aquella proximitat, mirant les càmeres. No hi va haver, per tant, encaixada de mans entre ells.

Notícies relacionades

Triple atac a Bartomeu

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

I una vegada iniciat el debat, tot es va accelerar amb aquell incòmode so dels ventiladors de fons com a banda sonora de les seves propostes. «Era previsible el pim, pam, pum. Però potser no tan aviat», va arribar a dir ja entrada la nit un sorprès Benedito quan va veure que Bartomeu demanava a Laporta que es controlés després que l'acusés d'estar «processat per estafa, corrupció i delicte fiscal» pel cas Neymar.

«Joan, com a advocat que ets, has de vigilar les paraules», li va deixar anar. «Has posat en risc els interessos del Barça. No, no t'amaguis darrere del Barça», va respondre Laporta.  «Sembla mentida que siguis advocat. No estic acusat per delicte ni per estafa. Vigila el que dius», li va replicar Bartomeu en un dels moments més tensos del debat, mentre Benedito se sorprenia que «el pim, pam, pum» arribés tan aviat. «No entrem en guerres», va dir Freixa.