Badalona reclamarà el pagament de l'IBI a 17 immobles de l'Església amb usos educatius

L’Ajuntament de Badalona va anunciar ahir que iniciarà els tràmits administratius que li permetin començar a cobrar l’impost de béns immobles (IBI) a 17 immobles propietat de l’Església que es destinen a funcions pedagògiques a la ciutat. Aquest cens es desglossa en 10 escoles i instituts i en set edificis per a pràctiques educatives no reglades.

Les autoritats eclesiàstiques s’estalvien un total de 230.000 euros anuals en IBI d’edificis en qualitat d’ensenyament concertat, el màxim que podria aspirar a cobrar el consistori així que culmini el seu procediment. Abans de l’inici del curs vinent, el mes de setembre, Badalona demanarà als centres religiosos implicats informació referent a aquests immobles, que se centraran bàsicament en la descripció de les activitats que aquests espais acullen, com se sufraguen i la quantitat de metres quadrats de superfície. 

La ciutat compta amb 24 escoles concertades, de les quals deu són de titularitat de l’Església, i els immobles afectats pugen a 17, a l’incloure-s’hi espais amb usos educatius no reglats.

El consistori s’acull a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va jutjar il·legals les exempcions fiscals als edificis religiosos on es desenvolupen activitats econòmiques, qüestionant així l’exempció obligatòria de l’impost per a tots els ajuntaments arran del conveni del 3 de gener de 1979 entre l’Estat i la Santa Seu.

LLIURE COMPETÈNCIA

La previsió municipal és que per a l’any que ve el Govern central ja hagi adequat el criteri comunitari a la llei d’hisendes locals, segons ha exposat el tercer tinent d’alcalde de Badalona, José Téllez. Serà llavors quan es girin els primers rebuts a aquests centres, segons els càlculs consistorials.

L’Església catòlica i, en bastant menys proporció, les altres associacions confessionals deixen de tributar a les arques municipals 

aproximadament 350.000 euros en concepte d’aquesta exempció tributària. 

Més del 65% d’aquesta quantitat recaptada correspon a immobles destinats a l’ensenyament privat, un extrem que els fa «susceptibles d’estar bonificant-se de manera irregular», al rebre «ajudes contràries a la lliure competència», com va exposar l’alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater.

La dirigent va posar èmfasi en la voluntat de primar «la justícia social», alhora que va reivindicar el paper de les institucions municipals, «les més pròximes al ciutadà», enfront de normatives «com la llei Montoro, que restringeixen» la intervenció consistorial i la seva voluntat de prioritzar «les persones al davant  dels oligopolis». 

Notícies relacionades

El Constitucional avala l'exempció del pagament de l'IBI a l'Església

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

El pronunciament de la justícia europea va arribar per una pregunta prejudicial plantejada per un jutjat madrileny per un litigi entre l’Església i l’Ajuntament de Getafe. 

Un col·legi religiós de la localitat, gestionat per l’Església, va sol·licitar la devolució d’un impost municipal sobre construccions i obres per un import de gairebé 24.000 euros que la congregació religiosa responsable de l’escola havia abonat per obres en un edifici escolar, on s’ubica el saló d’actes de l’escola i on s’imparteixen classes d’ensenyança primària i secundària.