Societat

SEGURETAT VIÀRIA: 1.200 MORTS EL 2017

La DGT anuncia un nou examen de conduir per frenar les morts en carretera després de la pitjor dada des del 2012

Una nova llei de trànsit, revisar el carnet per punts, atenció als reincidents i més radars, altres mesures

Segon any consecutiu amb més morts que el precedent

Mesures que el director general de Trànsit, Gregorio Serrano, ha presentat en la roda de premsa de balanç de la sinistralitat viària del 2017. EFE VÍDEO

Íñigo Urquía Madrid

La inacció es paga, i Espanya va encadenar el 2017 el segon any consecutiu amb augment de morts per accidents de circulació. La Direcció General de Trànsit (DGT) ja no pot mirar cap a una altra banda i ha anunciat un paquet de mesures per tallar aquesta sagnia que el 2017 s’ha cobrat la vida de 1.200 persones en 1.067 accidents, la pitjor xifra en cinc anys. Per a això, la DGT ha anunciat una nova llei de trànsit per al febrer, amb la reforma dels exàmens i la revisió del carnet per punts. En aquesta línia, «s’està a punt d’aprovar» la mesura que possibilitarà que els reincidents per delictes relacionats amb el consum d’alcohol i drogues puguin perdre el carnet si així ho dicta un metge.

Gregorio Serrano, director general de Trànsit, va presentar ahir el seu nou projecte de seguretat viària, després que en els últims 12 mesos es registressin 39 morts i 28 accidents més que el 2016, guarismes que suposen un increment del 3% respecte a l’any interior. Les reformes que planteja es posaran en marxa el 2018, amb l’objectiu de ser implementades el 2019.

Serrano va evitar fer autocrítica i va atribuir l’augment de les víctimes mortals a l’«increment important» del parc de vehicles i dels desplaçaments. No deixa de ser significatiu, no obstant, que el 67% de les morts per accident s’hagin produït en carreteres convencionals, cosa que significa un 4% més que el 2016. És una mesura llargament reclamada per les associacions de víctimes i els experts que es limiti la velocitat en aquestes vies a un màxim 90 quilòmetres per hora. De fet, els dos anteriors directors de Trànsit van intentar fer-ho.

«Volem proposar una nova llei de trànsit que han estudiat 52 grups de treball, els quals han debatut multitud d’aspectes. Una vegada acabades les aportacions, estem en condicions de fer una proposta de llei de trànsit i seguretat viària. Després, els pares de la pàtria hauran de dir-nos si hi estan d’acord o no», va explicar Serrano. «Pretenem que sigui una nova norma, no una reforma», va puntualitzar.

TOTES LES MESURES

A més de la reforma del model de formació viària, també es revisarà el sistema del carnet per punts en el marc de la nova norma. «L’augment o decreixement de les sancions dels punts serà dins de la nova llei i la nova regulació de la formació viària», va sostenir Serrano, que espera que la mesura sigui un «revulsiu gairebé semblant a quan es va implantar» el sistema el 2006.

Aquestes iniciatives també preveuen més radars en vies convencionals (incloent-hi dispositius de tram), la publicació trimestral del que es recapta per sancions de velocitat, un altre pla que incentivi la renovació del parc mòbil i la compra de drons per controlar l’asfalt des de les altures.

Les dades de l’últim informe de sinistralitat (que computa les víctimes en vies interurbanes amb dades comptabilitzades a 24 hores) suposen la pitjor xifra des del 2012, quan es van registrar 1.304 morts. El nombre de morts ja va superar el passat 19 de desembre el de tots els del 2016, i així el 2017 s’ha convertit en el segon any consecutiu en què s’incrementa el nombre de morts després de 14 seguits de descensos.

¿Canvi de cicle?

La mortalitat a les carreteres espanyoles va iniciar un descens clar el 2004, que es va mantenir fins al 2013, quan va començar un estancament que es va allargar al 2014 i el 2015. El 2016 ja hi va haver un repunt amb 30 persones mortes més  més que l’any anterior i el 2017 s’ha produït el segon increment consecutiu. Des de fa dues dècades no es produïen dos anys seguits d’augment en les víctimes mortals. Entre els morts, ha crescut el nombre de ciclistes (44 enfront de 33) i motoristes (240 enfront del 214), així com els registrats en furgonetes i turismes. No obstant, han descendit els vianants (91 enfront de 120). 

Davant aquesta situació, Trànsit aprovarà el 2018 el pla estratègic estatal de la bicicleta i l'estratègia de seguretat viària 2018-2020, i es posarà en funcionament la plataforma del vehicle connectat DGT 3.0, així com el pla estratègic del vehicle i el pla de mesures contra la sinistralitat de col·lectius vulnerables. 

La mortalitat va pujar un 9,7% a Catalunya, on es va disparar especialment la xifra de motoristes morts, que van augmentar un 31%, al passar de 35 a 46, i gairebé es va triplicar la de ciclistes, que van passar de quatre a 11, tal com es desprèn de les dades provisionals del Servei Català de Trànsit (SCT).  Per províncies, la xifra de víctimes mortals de trànsit s'ha incrementat a Barcelona (al passar de 48 a 71) i a Lleida (al passar de 28 a 35), mentre s'ha reduït a Tarragona (de 44 a 29) i s'ha mantingut idèntica a Girona, amb 34.

Més control dels mòbils i la velocitat

El balanç de sinistralitat viària del 2017 ha sigut titllat com «més que negatiu» per l’Associació DIA de Víctimes d’Accidents, que juntament amb PONS Seguretat Viària proposa un control més gran de la velocitat. Els accidents «ja no són un tema que preocupi ni alarmi en excés», argumenten aquests col·lectius, i per això els polítics no tenen pressa per solucionar-lo. Si bé la DIA reconeix les limitacions en competències com la gestió de carreteres autonòmiques, esgrimeix que la DGT podria executar més iniciatives contra «aquesta plaga».

La principal mesura que sol·liciten és l’homogeneïtzació de la velocitat màxima permesa en carreteres convencionals a un màxim de 90 quilòmetres per hora, i una vigilància física més gran que erradiqui l’ús del mòbil al volant. També reclamen més fons de l’erari públic per eliminar trams de concentració d’accidents (TCA) i endurir les penes per a aquests delictes.

La baixada de la velocitat fora de les autopistes ja va ser proposada en època de Pere Navarro i María Seguí, els antecessors de Gregorio Serrano al capdavant de Trànsit. En qualsevol cas, la DGT mou fitxa després de dos anys amb morts a l’alça: si l’any passat Serrano subratllava la sensibilitat amb el tema del ministre Juan Ignacio Zoido (que va perdre un fill de 18 anys a la carretera el 2002) després de les crítiques rebudes per la inacció del seu predecessor Jorge Fernández Díaz, ara el director general passa a l’acció amb mesures concretes per tractar de frenar aquesta sagnia humana.

Outbrain