Opinió

'Winter is here'

Vista del parquet madrileny, avui. Kiko Huesca / EFE

Quan la realitat no es correspon amb el que prediuen els models econòmics, sovint ho justifiquem en el comportament irra-
cional dels individus. Però si la ciència econòmica fos més precisa en la modelització d’incerteses, el concepte de racionalitat econòmica ressorgiria. La relació del procés amb els mercats financers n’és una mostra. Els contrincants exalcen les conseqüències de cadascuna de les  decisions adoptades i posen així la prima de risc o l’evolució de l’ibex en el punt de mira de l’enfrontament, al mateix temps que interpreten a favor seu el que passa una vegada que es prem el gallet.

Els analistes financers sovint asseguren que en el preu de mercat ja hi estan incorporades totes les dades. Saben que el tresor més preat és la confiança que s’erigeix sobre les expectatives de com el que és més probable acabarà afectant el valor de les cotitzacions. Utilitzar la prima de risc o l’indicador selectiu com a oracle o baròmetre de la situació política és doncs una aventura poc assenyada i interpretar-ne els canvis a embat de decret governamental o de mobilització social és un exercici encara més complicat. Sobretot quan el BCE refinança a baix cost el deute, altera les primes de risc i regala temps perquè governs díscols recuperin el crèdit perdut.

De manera que, malgrat la debacle política i el terratrèmol institucional, certament estem lluny de la situació crítica prèvia al rescat bancari, amb una prima de risc aparentment poc afectada. S’atribueix a la falta de credibilitat del procés independentista, ja que si l’amenaça de ruptura no pactada fos creïble, l’impacte seria més apreciable. Però convindria defugir de simplificacions, perquè és en la direcció dels canvis d’oferta i demanda on radiquen les evidències

Els fets d’octubre mostren que el més inquietant per als mercats és l’absència d’un desenllaç que, si no és acordat, almenys resulta previsible. Hem viscut episodis de volatilitat en preus d’accions i deutes, instigats per decisions que podien afegir o restar incertesa: la convocatòria electoral animava les compres mentre que les càrregues policials o els empresonaments acceleraven les vendes.

És palpable que l’aplicació del 155 no serà més eficaç que el quixotesc bàlsam de Fierabrás, perquè en el ventre del deute sobirà descobrirem que el preu el determina el seu atractiu davant la competència i la seva abundància en el mercat. El deute sedueix no per un alt rendiment sinó al transmetre certesa que el seu valor es mantindrà, almenys, estable. En canvi, és matèria tòxica quan creix sense aturador. Primes elevades no indiquen èxit sinó desconfiança i més dèficit a finançar.

Només la recuperació de l’activitat econòmica i la recaptació d’impostos ha aconseguit aturar l’espiral de deute. Serà doncs a la sala del creixement econòmic on les finances dictaran sentència. Les cotitzacions recullen percepcions cap a empreses i comptes públics futurs i, ara com ara, no semblen tenir més clar el desenllaç que els que contenen l’alè esperant l’episodi final de la sèrie preferida.

Outbrain