Opinió

IDEES

Aquell presoner, mig segle després

És presoner qui està empresonat, però sobretot qui ho sent així i es vol escapar. Fa 50 anys es va estrenar The prisoner, la meva sèrie de culte britànica favorita. Això passava quan les sèries eren allò-que-fan-per-la-tele-mentre-bato-ous-per-fer-la-truita i no el-que-escriuria-Shakespeare-si-avui-estigués-viu. En una època en què el risc en la ficció televisiva era similar a l’audàcia en la gastronomia anglesa. En aquells anys de guerra freda i explosió colorista pop. Allà i llavors, es va emetre una sèrie existencialista i psicodèlica, entre Franz Kafka i James Bond. Va ser un èxit massiu que ha influït en moltes grans sèries recents.

El presoner és un agent secret britànic que, fart de tot, presenta la seva renúncia. Quan torna a casa el seden i reapareix en una vil·la una mica kitsch amb més tons pastel que una tassa de Mr. Wonderful. The Village és, en aparença, el lloc ideal: amb mar, gent exquisidament vestida que es mou en carrets de golf i una (en teoria) democràcia representativa. El presoner és el típic home que sap massa: la seva informació és tan valuosa que matar-lo no és una opció, de manera que el sotmeten a mil experiments perquè confessi. No ho fa, i, a més a més, es vol escapar: corrent, en una barca precària, amb una partida d’escacs humana i fins i tot amb un procés electoral que es revela inútil. Cada conat de fugida provoca un nivell més d’opressió. La seva frase més coneguda és «No soc un número… ¡Soc un home lliure!», i ho crida perquè li han robat la identitat, la memòria, la roba i fins i tot el nom, que han substituït per Number 6, pel sisè dia de la Creació, quan Déu va inventar l’ésser humà.

En l’època d’El prisionero, es parlava d’escalada nuclear i destrucció mútua. La sèrie, que no critica el bàndol comunista sinó tots dos, es va tornar tan complicada que el final no la van entendre ni els seus fans més acèrrims. I jo aquests dies hi penso. En aquest Número 6. I en la frase de Mark Twain: «L’home és una criatura que Déu va crear al final d’una setmana laboral, quan ja estava cansat». I així li vam sortir.

Outbrain