Opinió

Opinió

Mitges tintes

Gerard Piqué sabia a què s’exposava quan, un cop acabat el partit de diumenge, va sortir a denunciar el que tots havíem vist, una repressió pròpia d’altres temps. La reacció no ha trigat a fer-se visible a Las Rozas. Piqué continua sent escridassat per un sector de l’afició espanyola, ara amb més animositat si això fos possible. És el peatge que ha de pagar per la seva valentia.

Forma part del seu caràcter. Piqué no sempre l’encerta amb els seus comentaris a cara descoberta, però és conseqüent amb si mateix. També ho és Josep Maria Bartomeu. El president del Barça no va decebre diumenge, va fer el que s’espera d’ell i del seu tarannà. Perquè aquest és el president que van votar els socis del Barça, un dirigent que fuig del conflicte, que intenta acontentar totes les parts.

La seva decisió de jugar, encara que fos a porta tancada, contrasta amb la d’aquells catalans que diumenge no van negociar una solució intermèdia, sinó que es van exposar a ser apallissats per respecte als seus ideals. Per sobre d’aquestes imatges inesborrables de violència policial, queda la valentia de qui fins i tot sabent a què s’exposava es va mantenir ferm als punts de votació.

Hi havia altres decisions possibles, és clar. Anar-se’n a casa, respectable. Apartar-se quan arribessin els furgons policials, comprensible després d’haver vist les primeres imatges –fins i tot hi deu haver qui digui que hauria sigut intel·ligent–. Però van entendre que havien de quedar-se, per dignitat.

I mentre la població vivia un dels dies més tristos però més honrosos de la història recent de Catalunya, Josep Maria Bartomeu es va trobar que també havia de prendre una decisió. I sabia, com ho sabíem tots, quina era la més digna, però suposava un cost i no el va voler pagar. I aquí va trobar una via d’escapament. La història n’és plena, d’exemples de gestos valents, d’actituds que han transcendit i que, observades des de la distància, fins i tot podríem qualificar de temeràries. Estar a l’altura de les circumstàncies a vegades comporta un enorme sacrifici, en aquest cas simplement era una qüestió de decència. Dignitat, davant de sis miserables punts.

Outbrain