Opinió

tu i jo som tres

Merlí: lliçó de desobediència civil

FERRRAN MONEGAL

És colossal el sentit orquestral de TV-3 respecte del procés i la deriva indepe. Tota la cadena funciona com una gran cobla sardanística. No hi ha ni una sola nota discordant. Cap instrument desafina. Fins i tot en programes de ficció, com culebrons, telenovel·les i telesèries, segueixen obedientment la partitura. Aquesta setmana, a Merlí hem assistit a un al·legat molt vibrant sobre la desobediència civil. La professora d'Història, Silvana, ha parlat als seus alumnes de Henry Thoreau (1817-1862), pintoresc poeta de la naturalesa, primer ecologista abans que es popularitzés aquesta paraula, que exigia la dissolució de tots els governs del món i animava el personal a la desobediència civil. La professora Silvana, amb molta veneració,els insuflava l'esperit Thoreau«Ell deia que ningú ens pot obligar a fer res que atempti contra la nostra llibertat de consciència. Ell deia que ningú ens pot obligar a obeir lleis injustes; la nostra única obligació és fer només allò que realment creiem propi». I és clar, els alumnes flipaven d'alegria. I en van prendre bona nota. Es van envalentir. I el primer que van fer va ser practicar-li un boicot al professor Merlí i desobeir la convocatòria de l'examen que els havia posat. Van fer una seguda al pati, en senyal de desobediència i de protesta, mentre el Merlí, amb la classe pràcticament buida, va haver de suspendre l'examen per falta d'alumnes. ¡Ahhh! En aquest moment tan extraordinari i complicat que vivim a Catalunya el cop Thoreau segurament deu haver estat celebrat com a molt oportú des de l'òptica independentista. I també, segurament, deu haver estat lamentat i qualificat d'intolerable i doctrinari des del punt de vista unionista. ¡Ahhh! Vostès mateixos escullin el qualificatiu. Jo crec, no obstant, que aquesta sèrie se salva -entre altres virtuts- pel seu sentit de l'humor.

En aquest mateix capítol, els guionistes van dibuixar després una altra escena que mitigava una mica el cop Thoreau. Va ser quan la Gabi, professor de Literatura castellana, assisteix a una reunió de devots indepes, segons sembla tots de l'ANC, i els diu: «Us veig tan convençuts amb les meravelles de la independència que, si us dic que no, és com dir-li a un catòlic que Déu no existeix». ¡Ah! Va ser una metàfora oportuna. En efecte, tota feligresia és incompatible amb la crítica.

Outbrain